07 April 2000
Una classificació dels Governs d’Espanya
Mass media - Articles XSM
Diari Avui
  
 

Està a punt d’acabar la legislatura i és un bon moment per a fer balanç de com ha anat l’economia des que José Maria Aznar va agafar les regnes d’Espanya. Un dels aspectes positius de fer anàlisis econòmiques (en lloc de socials o polítics), és que molts aspectes de l’economia es poden mesurar. Els polítics, doncs, no ens poden enganyar tot dient que les coses van bé si, en realitat, no van bé.

Una manera senzilla de mesurar l’estat de la macroeconomia s’anomena l’Índex de Misèria (creat pel professor nord-americà de Yale, Arthur Okun). L’Índex de Misèria és la suma de la taxa d’atur i la taxa d’inflació. A l’índex original, hi ha gent que hi afegeix una mesura de les expectatives d’inflació (com és ara els tipus d’interès a llarg termini) i hi resta la taxa de creixement.

Un dels problemes d’aquest índex de misèria és que no té en compte que un govern pot haver heretat una situació anormalment bona o dolenta. Per exemple, un govern que deixa una taxa d’atur del 10% podria ser considerar un èxit si la taxa heretada era del 20%, però seria un fracàs si la taxa anterior era de 4%. Una solució és restar l’atur mig que hi ha hagut durant els anys del govern Aznar, menys l’atur que hi havia el darrer any socialista. Es pot fer una cosa similar amb la inflació i els tipus d’interès a llarg termini. Si se sumen aquests tres components i s’hi resta la taxa de creixement del PIB, s’obté una mesura del que es podria anomenar el "canvi en l’Índex de Misèria".

Naturalment, hi ha altres aspectes importants de l’economia que no queden reflectits en l’índex de misèria (els dèficits fiscal i exterior o la desigualtat de la renda en serien exemples). Ara bé, si un vol evitar ser acusat d’afavorir o perjudicar intencionadament determinats partits polítics, el millor és utilitzar mesures àmpliament acceptades, i això és el què he decidit fer aquí.

Després de fer tots els càlculs, (les dades es poden trobar a l’internet a www.columbia.edu/%7exs23) s’obté que, durant la legislatura d’Aznar, l’índex de misèria s’ha reduït en un 11%. Es pot dir, doncs, que "Espanya va millor". La pregunta és, però, si això és molt o és poc. Per a avaluar "quant millor va Espanya", es podria comparar la situació actual amb la d’anteriors legislatures. I amb aquest objectiu, he repetit els càlculs per a tots els governs de Suárez (entre juny del 77 i gener del 81), de Calvo Sotelo (febrer del 81 a octubre del 82), i de cadascuna de les quatre legislatures socialistes que es van succeir entre octubre del 82 i març del 96, tot ignorant els canvis ministerials i concentrant-me ens els períodes legislatius.

La "millor" de les legislatures pre-Aznar és la primera de González (octubre 82 a juny 86) amb una reducció en l’índex de misèria del 5,2%. Els següents classificats en el ranking serien les tercera i segona legislatures socialistes amb una reducció d’un 3,5 i 3% respectivament. Seguiria Calvo Sotelo amb un augment de la misèria del 2,5%, i tancarien la classificació la darrera legislatura socialista amb un augment del 5,2% i la de Suárez amb un augment del 5,3%. Veiem, doncs, que en cap legislatura anterior es va aconseguir de reduir la misèria en més del 5,2% i que en alguns casos fins i tot va augmentar en més d’un 5%. La reducció de l’11% experimentada durant els darrers quatre anys representa, doncs, un èxit econòmic sense precedents a la història recent d’Espanya.

És interessant de veure que la situació durant l’època Aznar ha millorat en tots quatre fronts. Per exemple, Aznar és el líder, de llarg, en reducció de l’atur (que va caure en més de 5,5% durant la legislatura) i en reducció en els tipus d’interès (de més del 5%), però també és el segon en termes de creixement econòmic (la guanyadora en aquest terreny és la segona legislatura de González, del juny del 86 a l’octubre del 89) i la inflació, que ja era baixa, s’ha reduït en més d’un 1%.

Aquest comportament econòmic uniformement bo durant el període Aznar contrasta amb les descompensacions existents durant els diferents governs socialistes. Per exemple, durant la primer legislatura de González la inflació va caure en un 4,5%. Aquest èxit en el terreny monetari es va veure contrarestat per un fracàs absolut en el camp de l’atur (que va passar de 14% a 20%). La descompensació és tan gran que, si decidim ignorar els aspectes monetaris (aspectes que, més o menys, estaven en mans del Banco de España, i no pas de l’executiu), el primer govern socialista estaria gairebé empatat amb el de Suárez per a l’obtenció del títol honorífic de "Pitjor Actuació Econòmica del Postfranquisme" (em pregunto si algú que conec va ser ministre d’aquell govern tan sensacional). A l’altre extrem, la segona legislatura socialista, que va tenir un gran èxit en el terreny del creixement i la reducció de l’atur, va ser un fracàs a l’hora de controlar els tipus d’interès i, en menor mesura, la inflació.

Se’m podria criticar, amb certa raó, que les polítiques del govern es reflecteixen a l’economia amb un retard d’entre 6 i 18 mesos. És a dir, es podria dir que part de la bonança econòmica actual s’hauria d’atribuir al darrer govern socialista. Tenint en compte aquesta possibilitat, he refet tots els càlculs, tot suposant que les polítiques tarden un any a ser efectives. És interessant de veure que la classificació final no canvia en absolut. Les magnituds varien una miqueta (la reducció de la misèria durant la legislatura Aznar és del 10% en lloc de l’11%, degut al fet que, efectivament, part dels seus guanys se’ls emporta la darrera legislatura socialista), però les coses canvien poc.

Alguns polítics argumentaran que l’economia va bé o malament per raons que no tenen res a veure amb el govern (la conjuntura internacional i el progrés tecnològic, dirien, són molt més importants que no pas el govern). D’altres diran que tot ve determinat per l’actuació de l’executiu. La veritat, segurament, és que uns i d’altres tenen una part de raó. Ara bé, les dades són les que són. I, amb les dades a la ma, s’ha de reconèixer que, durant la darrera legislatura, la situació econòmica espanyola ha millorat com no ho havia fet mai.

Article Original amb Taula

PDF Original

Search

Banner

twitter