HOMEBLOGSResposta a Jordi Parella sobre la prociclicalitat del deficit fiscal
12 March 2009

Resposta a Jordi Parella sobre la prociclicalitat del deficit fiscal

Written by 

Jordi:

NO és cap error ni cap tic keynesià. Quan dic que és bo que pugi el dèficit vull dir que és bo que pugi el dèficit.

Estic pensant en la teoria de la imposició òptima derivada per Robert Barro (1979) on es demostra que el millor que pot fer el govern per minimitzar el valor present descomptat de les distorsions presents i futures és que els tipus impositius segueixin un procés estocàstic que s’anomena “passeig aleatori” (“random walk”). Essencialment, això voldria dir que els tipus impositius haurien de romandre, per entendre’ns, més o menys constants al llarg del cicle i deixar que qui absorbeixi el shock sigui el dèficit. Si ÉS BO que els tipus romanguin constants, ÉS BO que els ingressos públics baixin durant recessions (perquè si el tipus roman constant i la base disminueix, el producte disminueix) i que el dèficit sigui procíclic. Per tant, quan dic que ÉS BO que el dèficit augmenti durant les crisis no és no un error ni un atac de socialisme o Keynesianisme. Per altra banda, quan dic que és bo que pugi la despesa, també vull dir que pugi la despesa.

Els Keynesians estan obsessionats amb la demanda. Sembla que, per a ells, l’única cosa que importa a l’economia és la demanda. Sempre obliden l’oferta. I, més important encara, sempre obliden els incentius (Keynes mai va parlar d’incentius i els models keynesians que s’empren avui dia no parlen d’incentius). I per això els keynesians estan equivocats: la producció agregada ve determinada per factors de demanda i per factors d’oferta. Els dos. Però de la mateixa manera que els que pensen que la demanda és l’únic factor que importa a l’economia, aquells que pensen que la demanda és irrellevant també estan equivocats. Que l’oferta tingui importància en macroeconomia no vol dir que la demanda no la tingui també. En aquest sentit, és una mica cansat d’haver de respondre a crítiques infantils i sectàries que t’acusen de “keynesià” o “socialista” cada cop que esmentes la demanda. Repeteixo, la demanda és una part important de l’economia i, com a tal, s’ha de tractar.

Seria important que no ens comportem com una secta i acusem de “socialista” o “keynesià” o “intervencionista” a tot aquell que no diu que la despesa pública ha de baixar sempre i a tot arreu. De veritat, i perdona que ho repeteixi, és una mica pesat haver de respondre a absurdes acusacions de ser socialista simplement perquè un utilitza (com ha de ser) conceptes que tenen a veure amb la demanda, sobre tot quan aquestes crítiques provenen de gent que, per la seva condició de professors, haurien d’haver llegit una mica més de teoria econòmica (com Barro (1979)) i una mica menys de pàgines web propagandístiques com la de l’institut Mises o Libertad Digital.

Read 2849 times
Rate this item
(0 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner

Search

twitter