Banner
HOMEBLOGSReduir la Jornada Laboral (Publicat al 1998 en Català)
27 February 2009

Reduir la Jornada Laboral (Publicat al 1998 en Català)

Written by 

Arrel de la discussio que alguns de vosaltres esteu tenint al mur sobre si la reduccio de jornada laboral es una solucio a la crisi, postejo un article que vaig publicar al 1998 arrel de la famosa "jornada de 35 hores", mesura que es va posar de moda perque a França ho havia implementat. Era una mala idea llavors i es una mala idea ara.

Version espanola mas abajo (traduccion directa de Google).

=====

Francesades que cal Evitar

A França diuen que és la solució al problema de l'atur. Els sindicats catalans i espanyols també la volen adoptar. La jornada laboral de 35 hores està de moda. La idea, en principi, és atractiva: com que la feina és escassa, una manera d'eliminar l'atur és repartir les hores de treball entre tots. Per què, doncs, es diu que és una mala idea?

Quan penso en la reducció de la jornada laboral sempre em ve al cap el mercat inmobiliari. L'excessiva regulació del lloguer a Espanya (recordeu aquells lloguers de 200 pessetes al mes?) feia que manquessin habitatges: els propietaris no tenien incentius ni a construir cases noves ni a renovar els edificis existents (ja que no podien cobrar lloguers decents). La conseqüència era que els edificis de l'eixample queien (i cauen) a trossos, i que els joves no tenien habitatge. Què hauriem pensat si, davant d'aquella situació, en Lionel Jospin ens hagués proposat la divisió dels pisos en dos per tal d'acomodar les famílies sense llar? Suposo que ho hauríem trobat forassenyat però, si ho pensem bé, això és el que està proposant amb la jornada de 35 hores.

Si dividíssim les cases en dos, el primer que passaria és que cada família disposaria de la meitat d'espai habitable. Això és de calaix: si no es creen vivendes noves i dividim les existents en dos, l'espai per família quedarà reduït a la meitat. En el mercat de treball, això vol dir que els salaris disponibles dels traballadors hauran de baixar; i això serà cert, encara que el govern o els sindicats prometin que el salari mensual serà el mateix (com ha promès el govern francès). M'explico. Imaginem que, per llei, es redueix la jornada laboral a 35 hores per setmana amb el mateix salari mensual. Els costos de producció, lògicament, augmentaran, ja que pel mateix salari ara es treballen menys hores. Naturalment, l'empresari repercutirà aquests costos sobre els preus. Els preus pujaran, el poder adquisitiu dels treballadors baixarà i el salari efectiu o real baixarà. Els treballadors que es pregunten si han de donar suport a aquesta proposta s'han de preguntar, doncs, si volen treballar 35 hores en lloc de 40 a canvi de cobrar 140.000 en lloc de 160.000 pessetes cada mes. Personalment crec que hi ha moltes famílies treballadores que amb prou feines arriben a final de mes i que no voldran que se'ls rebaixi el salari.

El segon efecte de dividir les cases en dos seria que s'haurien de fer moltes obres (com que a cada pis hi viurien dues families, s'haurien de fer dos lavabos, dues cuines, dues portes al carrer, etc.) i tot això seria costós. Si fos massa costós per al propietari, potser aquest decidiria que li surt més a compte treure la casa del mercat i no llogar-la a ningú, amb la qual cosa el número d'habitatges disponibles baixaria. En el mercat laboral, això es traduiria en una reducció de l'ocupació total (és a dir, una reducció en el número d'hores treballades) ja que per tal que que es treballin el mateix número d'hores, caldria contractar un número superior de treballadors. Els costos fixos de contractació i aprenentatge, doncs, augmentarien i les empreses contractarien menys hores. La producció total de l'economia es reduiria i el "bé escàs" (que és el treball), passaria a ser encara més escàs. Al final, l'atur podria fins i tot augmentar.

Es diu que no hi ha res de màgic en 40 hores setmanals i que la jornada laboral s'ha anat reduint durant els darres cent anys per la qual cosa no ens hem d'escandalitzar quan es vol reduir un cop més, ara fins a les 35 hores setmanals. Aquí hi ha dos aspectes a destacar. Si bé és cert que la jornada dels homes s'ha reduït espectacularment durant els darrers cent anys, també és cert que la de les dones ha augmentat. Si sumem la feina dels homes i de les dones, no està tan clar que el número d'hores treballades per família hagi disminuït tan dramàticament. El segon aspecte a destacar és que si avui treballem menys que ara fa cent anys, ho fem de forma voluntària: els nostres avis treballaven 12 hores al dia perquè cobraven molt poc i havien de treballar tot el dia per a sobreviure. Però els salaris han pujat i nosaltres ens podem permetre tenir caps de setmana de festa i treballar 8 hores diàries: i ho fem de forma voluntària. En tot cas, el que caldria seria deixar que, a cada empresa, els treballadors negociessin la seva jornada laboral. Si voluntàriament la volen reduir a 35 hores, doncs endevant.

La conclusió és que la reducció forçosa de la jornada laboral a 35 hores seria dolenta per als treballadors (rebrien salaris inferiors i hi hauria menys ocupació), per als consumidors (veurien com els preus augmenten quan els empresaris repercuteixin els costos laborals en els preus) i per als empresaris (tindrien menys beneficis perquè els costos fixos del treball pujaran).

Però, si és una mala idea per a tothom, per què els francesos la volen adoptar? Se m'acuden tres respostes. Primera, perquè en Jospin va fer una promesa electoral boja quan ni ell mateix creia que guanyaria. (Nosaltres, però, no hem d'implementar promeses polítiques dels polítics francesos). Segona, perquè els francesos no entenen que el fet que el treball sigui un bé escàs no vol dir que sigui un bé "no-reproduible". És a dir, a diferència del carbó o del petroli, de llocs de treball se'n poden crear més i això és el que hauríem d'intentar. Tercera, perquè són genuïnament solidaris i creuen que aquesta és la manera que els joves aturats trobin alguna feina. La pregunta, però, és si realment creiem que ser solidaris vol dir donar "mitjes feines" pagades amb "mitjos salaris". El que els joves volen són feines senceres amb salaris sòlids, i no almoines que no els permetrà viure dignament.

De la mateixa manera que dividir els pisos seria una mala solució al problema de l'escassetat d'habitatge, la divisió dels llocs de treball seria una mala solució al problema de l'atur. El que cal és eliminar les lleis i regulacions que oprimeixen els mercats, cal posar les condicions necessàries per a que les empreses inverteixin en la creació de nous edificis i nous llocs de treball. La resta són francesades que cal evitar.


=====

VERSION ESPANOLA

A raíz de la discusión que algunos de vosotros estáis teniendo al muro sobre si la reducción de jornada laboral es una solucion a la crisis, postear un artículo que publiqué en 1998 a raíz de la famosa "jornada de 35 horas", medida que se puso de moda porque en Francia lo había implementado. Era una mala idea entonces y es una mala idea ahora. .

Versión española mas abajo (traduccion directa de Google).


=====
Francesadas que vale la pena evitar

En Francia dicen que es la solución al problema del paro. Los sindicatos catalanes y españoles también la quieren adoptar. La jornada laboral de 35 horas está de moda. La idea, en principio, es atractiva: como que el trabajo es escasa, una manera de eliminar el desempleo es repartir las horas de trabajo entre todos. Por qué, pues, se dice que es una mala idea?

Cuando pienso en la reducción de la jornada laboral siempre me viene a la cabeza el mercado inmobiliario. La excesiva regulación del alquiler en España (recuerde aquellos alquileres de 200 pesetas al mes?) Hacía que faltan viviendas: los propietarios no tenían incentivos ni a construir casas nuevas ni a renovar los edificios existentes (ya que no podían cobrar alquileres decentes). La consecuencia era que los edificios del ensanche caían (y caen) a trozos, y que los jóvenes no tenían vivienda. ¿Qué deberíamos pensado si, ante esa situación, en Lionel Jospin nos hubiera propuesto la división de los pisos en dos para acomodar las familias sin hogar? Supongo que lo habríamos encontrado forassenyat pero, si lo pensamos bien, eso es lo que está proponiendo con la jornada de 35 horas.

Si dividíssim las casas en dos, lo primero que pasaría es que cada familia dispondría de la mitad de espacio habitable. Esto es de cajón: si no se crean viviendas nuevas y dividimos las existentes en dos, el espacio por familia quedará reducido a la mitad. En el mercado de trabajo, esto quiere decir que los salarios disponibles de los trabajadores tendrán que bajar, y esto será cierto, aunque el gobierno o los sindicatos prometen que el salario mensual será el mismo (como ha prometido el gobierno francés). Me explico. Imaginemos que, por ley, se reduce la jornada laboral a 35 horas por semana con el mismo salario mensual. Los costes de producción, lógicamente, aumentarán, ya que por el mismo salario ahora se trabajan menos horas. Naturalmente, el empresario repercutirá estos costes sobre los precios. Los precios subirán, el poder adquisitivo de los trabajadores bajará y el salario efectivo o real bajará. Los trabajadores que se preguntan si deben apoyar esta propuesta se tienen que preguntar, pues, si quieren trabajar 35 horas en lugar de 40 a cambio de cobrar 140.000 en lugar de 160.000 pesetas cada mes. Personalmente creo que hay muchas familias trabajadoras que apenas llegan a final de mes y que no querrán que se les rebaje el salario.

El segundo efecto de dividir las casas en dos sería que se deberían hacer muchas obras (como que en cada piso vivirían dos familias, deberían hacer dos lavabos, dos cocinas, dos puertas en la calle, etc.) Y todo esto sería costoso. Si fuera demasiado costoso para el propietario, puede que este decidiría que le sale más a cuenta sacar la casa del mercado y no alquilarlo a nadie, con lo que el número de viviendas disponibles bajaría. En el mercado laboral, esto se traduciría en una reducción del empleo total (es decir, una reducción en el número de horas trabajadas) ya que para que que se trabajen el mismo número de horas, habría que contratar un número superior de trabajadores. Los costes fijos de contratación y aprendizaje, pues, aumentarían y las empresa contratante menos horas. La producción total de la economía se reduciría y el "bien escaso" (que es el trabajo), pasaría a ser aún más escaso. Al final, el paro podría incluso aumentar.

Se dice que no hay nada de mágico en 40 horas semanales y que la jornada laboral se ha ido reduciendo durante los últimos cien años por lo que no hay que escandalizar cuando se quiere reducir una vez más, ahora hasta las 35 horas semanales. Aquí hay dos aspectos a destacar. Si bien es cierto que la jornada de los hombres se ha reducido espectacularmente durante los últimos cien años, también es cierto que la de las mujeres ha aumentado. Si sumamos el trabajo de los hombres y de las mujeres, no está tan claro que el número de horas trabajadas por familia haya disminuido tan dramáticamente. El segundo aspecto a destacar es que si hoy trabajamos menos que hace cien años, lo hacemos de forma voluntaria: nuestros abuelos trabajaban 12 horas al día para que cobraban muy poco y tenían que trabajar todo el día para sobrevivir. Pero los salarios han subido y nosotros nos podemos permitir tener fines de semana de fiesta y trabajar 8 horas diarias: y lo hacemos de forma voluntaria. En todo caso, lo que habría sería dejar que, en cada empresa, los trabajadores negocien su jornada laboral. Si voluntariamente la quieren reducir a 35 horas, pues adelante.

La conclusión es que la reducción forzosa de la jornada laboral a 35 horas sería mala para los trabajadores (recibirían salarios inferiores y habría menos empleo), para los consumidores (verían como los precios aumentan cuando los empresarios repercutan los costes laborales en los precios) y para los empresarios (tendrían menos beneficios porque los costes fijos del trabajo subirán).

Pero, si es una mala idea para todos, por qué los franceses la quieren adoptar? Se me ocurren tres respuestas. Primera, porque en Jospin hizo una promesa electoral loca cuando ni él mismo creía que ganaría. (Nosotros, sin embargo, no debemos implementar promesas políticas de los políticos franceses). Segunda, porque los franceses no entienden que el hecho de que el trabajo sea un bien escaso no significa que sea un bien "no reproducible". Es decir, a diferencia del carbón o del petróleo, de puestos de trabajo se pueden crear más y eso es lo que deberíamos intentarlo. Tercera, porque son genuinamente solidarios y creen que esta es la manera que los jóvenes desempleados encuentren algún trabajo. La pregunta, sin embargo, es si realmente creemos que ser solidarios significa dar "medias trabajos" pagadas con "medios salarios". Lo que los jóvenes quieren son trabajos enteras con salarios sólidos, y no limosnas que no les permitirá vivir dignamente.

De la misma manera que dividir los pisos sería una mala solución al problema de la escasez de vivienda, la división de los puestos de trabajo sería una mala solución al problema del paro. Lo que hace falta es eliminar las leyes y regulaciones que oprimen los mercados, hay que poner las condiciones necesarias para que las empresas inviertan en la creación de nuevos edificios y nuevos puestos de trabajo. El resto son francesades que deben evitarse.

Read 12646 times
Rate this item
(0 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner