HOMEBLOGSLa Campanya "No Vull Pagar" està desenfocada
05 May 2012

La Campanya "No Vull Pagar" està desenfocada

Written by 

 

(versión española más abajo)

A Espanya hi ha un problema de discriminació en el tema de peatges a les autopistes: mentre en algunes zones (específicament Catalunya i Llevant) les autopistes són finançades pels usuaris a través de peatges, en altres zones són finançades pels contribuents. El problema és que els habitants de les primeres zones paguen com a usuaris i després tornen a pagar com contribuents unes autopistes o autovies que ells rarament utilitzen. Aquest tracte discriminatori ha generat un moviment popular espontani a Catalunya anomenat "no vull pagar": milers de ciutadans es rebel·len contra la situació negant-se a pagar els peatges de les autopistes per les quals circulen.

El problema de la discriminació és real i ha de ser solucionat. Però la solució no és deixar de pagar a l'empresa que va posar el capital i va fer les obres perquè l'autopista fos construïda. La culpa del problema no la té Abertis i, per tant, castigar aquesta empresa no té sentit. El culpable de la situació discriminatòria és el govern central de l'estat que durant anys ha invertit a Catalunya molt menys del que era necessari mentre malgastava els diners en altres zones amb menys necessitats d'inversió. En aquest sentit es van construir carreteres on no hi ha cotxes, trens on no hi ha passatgers, aeroports on no hi ha avions i AVEs on no hi ha demanda. Per suplir aquest dèficit d'infraestructures, Catalunya va acudir al capital privat per a què invertís. Lògicament, aquest va gastar milers de milions d'euros a canvi que se li deixés recuperar la inversió (i guanyar un benefici) a través la concessió del dret a cobrar peatges durant un número determinat d’anys. Aquest tipus d'operacions va permetre, per exemple, que els catalans es puguessin comunicar amb el mercat europeu a través de l'AP7 (de peatge) en lloc de per la carretera que l'estat va posar en el mateix recorregut: la inefable nacional II, ¡amb un semàfor en cada poble!

Un moviment popular que castiga l'empresa que t'ha permès sobreviure l'ofec d'inversions públiques causat per l'administració central de l'estat em sembla una bogeria, a més d'una injustícia. I NO VAL L'ARGUMENT DEMAGÒGIC de que "Abertis ja ha recuperat la inversió". Les empreses no es juguen centenars de milions d'euros "per recuperar la inversió". Se'ls juguen per guanyar diners. I si no els deixem guanyar diners, no invertiran i punt!

La solució al problema de la discriminació és que es deixi d'utilitzar els diners del contribuent per finançar les autovies a la resta de l'estat. És a dir, que es posin peatges a totes les autopistes i autovies d'Espanya i passin a finançar-se amb els diners de l'usuari i no del contribuent. D'aquesta manera, l'estat recaptarà més, no necessitarà pujar-nos tant els impostos o retallar altres tipus de serveis i acabarà d'una vegada per totes amb la discriminació en les infraestructures.

Pagar per un servei és una cosa normal. De fet, és desitjable que siguin els usuaris i no pas els contribuents qui paguin els serveis públics,sobre tot els que estan subjectes a congestió. Serveix per a internalitzar externalitats. I ho fem cada dia amb els trens, metros i autobusos. Per què no ho hem de fer amb les autopistes?

 

 

 

NOTA TÈCNICA: A la teoria de la hisenda pública, el finançamemt òptim dels béns públics subjectes a congestió (com són les autopistes) és la taxa a l'usuari. La raó és que quan un usuari entra a l'autopista causa una externalitat negativa sobre els altres al provocar una mica més de congestió. Això fa que la gent usi "massa" les autopistes. Per internalitzar aquesta externalitat, la teoria econòmica recomana finançar aquests béns públics amb "user fees" o taxes a l'usuari" o peatge més que no pas amb impostos. De fet, al capítol 4 del meu llibre "Economic Growth" (amb Robert Barro) demostrem que aquest tipus de taxa, el peatge, no només és òptim des del punt de vista de la hisenda pública sinó que maximitza també el creixement econòmic!

 

 

En España existe un problema de discriminación en el tema de peajes en las autopistas: mientras en algunas zonas (específicamente Catalunya y Levante) las autopistas son financiadas por los usuarios a través de peajes, en otras zonas son financiadas por los contribuyentes. El problema es que los habitantes de las primeras zonas pagan como usuarios y luego vuelven a pagar como contribuyentes unas autopistas o autovías que ellos raramente utilizan. Ese trato discriminatorio ha generado un movimiento popular espontáneo en Catalunya llamado “no vull pagar”: miles de ciudadanos se rebelan contra la situación negándose a pagar los peajes de las autopistas por las que circulan.

El problema de la discriminación es real y debe ser solucionado. Pero la solución no es dejar de pagar a la empresa que puso el capital e hizo las obras para que la autopista fuera construida. La culpa del problema no la tiene Abertis y, por lo tanto, castigar a esa empresa carece de sentido. El culpable de la situación discriminatoria es el gobierno central del estado que durante años ha invertido en Catalunya mucho menos de lo que era necesario mientras malgastaba el dinero en otras zonas con menos necesidades de inversión. En este sentido se construyeron carreteras donde no hay coches, trenes donde no hay pasajeros, aeropuertos donde no hay aviones y AVEs donde no hay demanda. Para suplir ese déficit de infraestructuras, Catalunya acudió al capital privado para que invirtiera. Lógicamente, éste gastó miles de millones de euros a cambio de que se le dejase recuperar la inversión (y ganar un beneficio) a través de peajes. Ese tipo de operaciones permitió que los catalanes se puedan comunicar con el mercado europeo a través de la AP7 (de peaje) en lugar de por la carretera que el estado puso en el mismo recorrido: la inefable nacional II, ¡con un semáforo en cada pueblo!

En este sentido, un movimiento popular que castiga a la empresa que te ha permitido sobrevivir el ahogo de inversiones públicas causado por la administración central del estado me parece una locura además de una injusticia. Y no me vale el argumento demagógico de que "Abertis ya ha recuperado la inversión". Las empresas no arriesgan centenares de millones de euros para "recuperar la inversión" sino para ganar dinero. Si una vez "recuperada la inversión" las expropiamos, dejarán de invertir y punto!

La solución al problema es que se deje de utilizar el dinero del contribuyente para financiar las autovías en el resto del estado. Es decir, que se pongan peajes en todas las autopistas y autovías de España y se financien con el dinero del usuario y no del contribuyente. De ese modo, el estado recaudará más, no necesitará subirnos tanto los impuestos o recortarnos otro tipo de servicios y acabará de una vez por todas con la discriminación en las infraestructuras.

Pagar por un servicio es una cosa normal. De hecho es deseable que, en general, sean los usuarios y no los contribuyentes los que paguen los servicios públicos, sobre todo los que estàn sujetos a congestión. Eso contribuye a internalizar algunas externalidades. Es más, lo hacemos cada día con los trenes, metros y autobuses. ¿Por qué no hacerlo con las autopistas?

 

NOTA TÉCNICA: La teoría de la hacienda pública dice que la manera óptima de financiar los bienes públicos sujetos a congestión como las autopistas es la "tasa sobre el usuario". La razón es que cuando un usuario entra en una autopista provoca una externalidad negativa sobre los demás al congestionar un poco la vía pública. Eso hace que la gente tienda a "utilizar demasiado intensivamente" ese tipo de bienes. Para corregir esa externalidad, la teoría económica recomienda que esos bienes se financien con "user fees" o "tasas al usuario" o peage y no con impuestos. De hecho, en el capítulo 4 de mi libro "Economic Growth" (con Robert Barro) demostramos que ese tipo de tasas no solo son óptimas desde el punto de la hacienda pública sino que incluso maximizan también el crecimiento ecoómico.

Read 44433 times
Rate this item
(80 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner

Search

twitter