HOMEBLOGSSingulars al Canal 33: el problema és la hiperinflació
16 May 2012

Singulars al Canal 33: el problema és la hiperinflació

Written by 

Arran de la multitud de peticions fetes a través de missatges públics i privats, he vist el Singulars del 33 i aquí va el meu comentari.

Penso que la primera part, amb el Jon Tepper, va estar molt bé. Crec que estic d'acord amb quasi to el que va dir tot i que el Barberà només posava èmfasi en les seves crítiques als bancs i ignorava quan deia que encara no s'havia fet prou reformes, que els sindicats encara tenien massa poder i això era un problema. Tampoc li va fer cas quan va dir que "això no és capitalisme sinó amiguisme".

Una cosa que el Jon Tepper no va dir i no va quedar clara, però, és que si es reintrodueix la pesseta i es devalua un 35%, els salaris reals dels treballadors espanyols (i de tots els que participin de la nova moneda) baixaran un 35%. La devaluació monetària és equivalent a la devaluació interna que els treballadors volen evitar. El que passaria amb la devaluació de la pesseta és que el cost de comprar productes estrangers, augmentaria un 35%. Per tant, el salari NOMINAL del treballador no baixaria, però quan anés a comprar coses, serien un 35% més cares i per tant, el seu poder adquisitiu REAL baixaria exactament igual que si li baixen el salari i la moneda no es deprecia. És més, les empreses exportadores podrien vendre els seus productes a l'estranger perquè la moneda barata els faria competitius, però TOTES LES EMPRESES QUE PER A PRODUIR HAN DE COMPRAR INPUTS A L'ESTRANGER (com per exemple, petroli, o ordinadors, o maquinària), veurien como els seus costos augmenten un 35%, es veurien obligades a repercutir-ho en el seus preus, cosa que també contribuiria a baixar el poder adquisitiu dels treballadors.

És a dir, em sembla una devaluació monetària com la que proposava Tepper és equivalent a una devaluació interna en el sentit que ambdues redueixen els salaris reals i el poder adquisitiu dels treballadors. I em sembla que això no va quedar del tot clar.

Potser l’única cosa que no va adreçar la seva anàlisi (i dic que no ho va adreçar i no pas que no estigui d’acord perquè estic segur que si hagués parlat d’això el Jon hi estaria d’acord) és que una devaluació de la moneda NO ÉS UN SUBSTITUT A LA REDUCCIÓ DEL DÈFICIT FISCAL DEL GOVERN. Si els grecs es pensen que sortint de l’euro no hauran de fer retallades, van ben errats. Quan un país té moneda pròpia i el govern manté un dèficit fiscal estratosfèric, comença a imprimir diners per pagar les factures. I això causa inflació. I si segueix imprimint diners, la inflació es cronifica i pot acabar en hiperinflació. Curiosament, el Jon va mostrar el gràfic del creixement després de la devaluació a Rússia, Argentina, etc., però no va mostrar els gràfics de la inflació. Argentina avui té una inflació que no sap com aturar. La mateixa Argentina va patir una hiperinflació als vuitanta que va acabar amb la destrucció de la moneda y la introducció de l’austral. De fet va ser aquella hiperinflació la que va portar a lligar la moneda al dòlar. Bolívia va tenir una inflació que va arribar al 25.000% al 1985 perquè el govern tenia un dèficit elevat. A Brasil va passar tres quarts del mateix. I a Bosnia, i a Ukraina, i a Grècia i a tants d’altres països.

El Jon Tepper va parlar de 69 episodis de monedes úniques que s’havien separat, un dels que va mencionar específicament és la desintegració de l’imperi austro-húngar després de la primera guerra mundial (tractat de Versalles) i com es van introduir diferents monedes a Alemanya, Polònia, Austria, Hongria, Iugoslàvia, etc. El que no va explicar és els anys que van seguir a aquesta desintegració tots aquests països van patir el pitjor episodi d’hiperinflació que mai no s’ha vist al planeta terra. Per exemple, a gener de 1921, el diari a Alemanya costava 0,3 marks. Un any i mig més tard, costava 70 MILIONS de marks. La causa d'aquesta hiperinflació és que tots els països nous, amb les seves monedes noves es van dedicar a imprimir diners per a finançar els dèficits dels seus governs (i en aquest cas, els dèficits estaven forçats pel tractat de Versalles que va posar fi a la 1a guerra mundial i que obligava als perdedors -és a dir, els hereus de l’imperi austro-húngar- a pagar reparacions als guanyadors de la guerra).

El problema de les inflacions i les hiperinflacions és que arriba un moment que cal aturar-les. I quan això passa, la crisi econòmica que es crea és molt gran. Per tant, mirar les taxes de creixement de després de les devaluacions i ignorar-ne els efectes devastadors pot portar-nos a dir sortir de l’euro massa alegrement sense preveure les veritables conseqüències.

De fet, un dels més grans beneficis que tenen els tipus de canvi fix, les monedes úniques o els patrons or és que impedeixen que els governs amb la ma trencada imprimeixin diners per a finançar els seus dèficits i evitar així, els episodis d’inflació. Trencar la moneda única sense imposar una disciplina alternativa als governs grec o espanyol podria, doncs, ser contraproduent. En qualsevol cas el que ha de quedar clar és que la sortida del euro NO ES UNA ALTERNATIVA a les retallades. Encara que se surti del euro, els governs de la perifèria hauran d’eliminar els seus dèficits fiscals.

El que no em va agradar va ser la segona part del programa Singulars. L'Ed Hugh em va semblar molt fluix, especialment quan es va dedicar a fer d'astròleg i a fer prediccions precises sobre el moment en que el govern central d’Espanya intervindrà les diferents comunitats autònomes: en base a què diu aquest senyor que la intervenció serà exactament AL NOVEMBRE? Exactament quin model o quina estimació economètrica fa servir aquest economista per fer una predicció d'aquest tipus i amb aquesta precisió? La resposta: en base a res. El bon home va buscar el titular per sortir al diari. I la veritat és que ho ha aconseguit però que tothom sàpiga que la seva predicció està totalment buida de contingut.

Read 52143 times
Rate this item
(92 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner

Search

twitter