Banner
HOMEBLOGSA Espanya hi ha Massa Advocats
28 February 2013

A Espanya hi ha Massa Advocats

Written by 

L’altre dia llegia la revista britànica The Economist i un gràfic em va cridar l’atenció: mostrava la professió que tenien els líders polítics abans d’entrar a la política a diferents països de la OCDE entre 1973 i 2010. A Suïssa, per exemple, una mica menys del 50% dels polítics són advocats. Als Estats Units són el 25%. El que em va sobtar va ser el país que liderava el rànking: Espanya! Si, si, Espanya és el país de la OCDE que més advocats té entre els líders de la classe política: un 75%! I això em va fer pensar: serà aquest el problema de fons de l’economia espanyola? Veiem-ho.

Que una part important dels parlamentaris d’un país siguin advocats té sentit. Al cap i a la fi, qui escriu les lleis ha de saber de lleis i els professionals que saben de lleis són els advocats. Però quan entre el lideratge polític hi ha un excés d’advocats la cosa pot acabar no funcionant per dues raons. La primera és que la gent d’una mateixa professió tendeix a veure les coses d’una mateixa manera. I quan tots veuen els problemes de la mateixa manera, és difícil trobar solucions. Les modernes empreses innovadores, per exemple, han creat el que anomenen “universitats corporatives” per a fomentar la creativitat dels seus empleats. Per aconseguir-ho, es fan classes i seminaris on es barregen empleats de tota mena: comptables, secretàries, directius, membres de la seguretat i treballadors de la cadena productiva. La idea és que cadascun d’ells té una visió molt diferent de la mateixa empresa, veu els problemes des de perspectives distintes i és capaç de trobar solucions que als altres membres del grup mai no els passaria pel cap. Quan la classe política està dominada per una sola professió, sigui la que sigui, es perd la riquesa que dona la varietat intel·lectual i la creativitat que permet trobar solucions als problemes de la societat. I val a dir que la creativitat de la classe política espanyola a l’hora de trobar solucions a la crisi econòmic ha estat més aviat modesta.

El et que el monopoli de la política el tinguin precisament els advocats, però, comporta un problema potser més important. Com tots els ciutadans del món, els advocats defensen els seus interessos. També ho fan els empresaris, els treballadors, els futbolistes o els economistes. Fins aquí no hi ha res d’estrany. La particularitat dels advocats és que ells surten beneficiats de construir sistemes econòmics i legals extraordinàriament complicats on, per moure’s, qualsevol ciutadà tingui la necessitat de contractar exèrcits d’advocats. Així, si els deixes fer, construiran un sistema fiscal de complexitat tal que obligui a empreses i a particulars a contractar assessors fiscals (naturalment, advocats fiscalistes). Faran que el mercat laboral tingui la particularitat que gairebé cada cop que un treballador sigui acomiadat, el cas acabi a un tribunal on de vegades guanyarà el treballador i de vegades l’empresari, però qui sempre s’omplirà les butxaques seran els advocats laboralistes que defensen als uns i als altres. Faran que gairebé tots els mercats, des del financer fins el dels aliments passant pel turisme o les telecomunicacions, estiguin ultra-regulats, cosa que farà que infinitat d’empreses, treballadors, ciutadans i organitzacions cometin infraccions i necessitin que algú els ajudi a defensar-se davant les autoritats. Aquest algú serà, naturalment, un advocat. Crearan professions especials on uns advocats (anomenats notaris) cobren veritables fortunes simplement per posar segells a documents. I obligaran a demanar permís a l’administració per a fer qualsevol tipus de cosa: posar una finestra a la teva casa, vendre un terreny, ampliar un metre la fàbrica o posar una antena de telefonia mòbil. Naturalment, el procés de demanar aquests permisos serà tan complex que requerirà  la contractació de... (sorpresa!) advocats.

No cal dir que tota aquesta constel·lació de barreres a la lliure empresa acaben perjudicant l’economia perquè fan que les empreses hagin de dedicar recursos a navegar per aquest mar de regulacions en lloc de dedicar-se a coses productives. Però els efectes negatius van molt més enllà. Un dels articles més interessants que vaig llegir quan jo estudiava economia es titulava The Allocation of Talent: Implications for Growth (Les implicacions sobre el creixement de l’assignació del Talent) de Kevin Murphy, Andrei Shleifer i Robert Vishny (publicat al Qarterly Journal of Economics al 1991). La tesi era que si la gent de més talent d’un país es dedica a fer feines productives, aleshores el país és productiu i té un gran potencial de creixement. Si, en canvi, la gent de més talent es dedica l’“apropiació de rendes”, aleshores l’activitat productiva col·lapsa i l’economia deixa de funcionar.

Doncs bé, en un país on els advocats guanyen molts diners hi haurà molts joves amb talent que estudiaran dret en lloc de coses més productives com enginyeria, arquitectura o administració d’empreses. És a dir, una part del talent es desviarà cap a activitats improductives com són ara el trobar maneres de saltar les barreres que posen els mateixos advocats. Murphy, Shleifer i Vishny van escriure el seu article per avisar del mal que, als Estats Units, feien els enormes salaris que cobraven els advocats fruit de la constant litigació que hi ha a aquell país. El país que han construit els polítics-advocats espanyols pot estar patint el mateix problema.

A la part final de l’article, Murphy, Shleifer i Vishny comparen el comportament de 91 països diferents i mostren que allà on hi ha més estudiants de dret, el creixement és inferior. I és interessant veure que, si analitzem amb detall els períodes de creixement a Espanya veurem que no s’han produït a través de multituds d’emprenedors que han fet grans innovacions que els ha permès envair els mercats mundials (Amancio Ortega és una honorable i importantíssima excepció). Els episodis d’èxit econòmic espanyols han estat lligats a booms immobiliaris causats per requalificacions massives. Requalificacions que, naturalment, es van obtenir després que exèrcits d’advocats aconseguissin (amb suborns o no) que les autoritats locals donessin els permisos de construcció.

Des d’aquesta perspectiva, potser sí que si algú estudia amb detall les causes de la baixa productivitat, trobarà que a Espanya sobren advocats.

 

Read 37280 times
Rate this item
(57 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner