Banner
HOMEBLOGSExplicació Extraordinaria de Vicenç Aparicio de la situacio legal de les Mútues Asseguradores
08 November 2010

Explicació Extraordinaria de Vicenç Aparicio de la situacio legal de les Mútues Asseguradores

Written by 

He llegit a les noticies que el govern ha decidit apropiar-se de 4.000 milions d’euros de les reserves de les Mútues. Per a poder opinar amb criteri sobre el que a primera vista sembla una expropiació, al meu mur he fet una pregunta als experts sobre quina es la situació legal de les Mútues (si ja son ens públics i llurs reserves ja són de l’estat, aleshores no estem davant de cap expropiació). En resposta a la meva pregunta, el Vicenç Aparicio m’ha enviat (privadament i a través d’email) aquest document extraordinàriament aclaridor.  De fet, el document és tan extraordinari que he decidit penjar-lo en forma de nota, per a que no es perdi en l’infal·lible molí del facebook-temps.

Gracies Vicenç

==

Origen històric. L’any 1900 s’aprova la primera llei d’accidents de treball a Espanya, en la qual es preveu una responsabilitat objectiva de l’empresari, a la vegada que es permet que aquests puguin associar-se entre ells per fer front a les indemnitzacions legalment previstes per incapacitat del treballador. Naixen així les primeres Mútues, Montepios o Mutualitats laborals, com a associacions privades d’empresaris. El seu règim jurídic és idèntic al de qualsevol altra asseguradora privada; es paguen primes per assegurar un risc, i el benefici resultant pot ser retornat als empresaris associats, o reinvertits en forma de reserves.

L’any 1966 s’aprova la primera Llei General de la Seguretat Social. Allà es preveu que les prestacions per accident de treball (i malaltia professional) passin a ser gestionades per una entitat pública, si bé es permet que els empresaris puguin optar a associar-se a una Mútua. En aquell moment les primes per assegurança (recursos privats) passen a tenir la condició de quotes de la Seguretat Social (recursos públics), i pel que fa als resultats, un 80% es destinen al fons de prevenció i rehabilitació (a nom del Ministeri de Treball, però a disposició de les Mútues, per crear centres assistencials i hospitalaris, per exemple), i el 20% dels excessos d’excedents poden ser retornats als empresaris (els anomenats “extorns”).

L’any 1974 es modifica la LGSS i desapareix la possibilitat de retornar al 20% dels beneficis; tot passa a reserves. I aquells beneficis passats que podien ser extornats (tot, abans d’1 de gener de 67, i un 20% dels excessos d’excedents abans de l’any 74), l’any 1990 es passen a denominar “patrimoni històric”, es manté la seva titularitat privada, però s’estableix que aquest patrimoni roman afectat al fi social de l’entitat (queda com un patrimoni congelat, vaja). Des d’aleshores, amb la vigent LGSS i reglament de col·laboració de les Mútues (RD 1993/1995), la situació és complexa:

a) Per una banda les Mútues son associacions d’empresaris. Això és, entitats de dret privat, i són els empresaris associats qui composen la seva Junta General i la Junta Directiva (que compten també amb un representant dels treballadors de la Mútua). També els empresaris responen patrimonialment de les possibles pèrdues (fins ara no ha estat el cas), i dels possibles danys ocasionats per la seva gestió. Aquest segon supòsit ja no és tan hipotètic. En concret, any rere any s’ha anat “ajustant” quantitats del patrimoni històric de les Mútues per aquells conceptes que la Intervenció General de la Seguretat Social i el Ministeri de Treball han considerat que no podien ser assumits per la Seguretat Social. Exemples: campanyes de publicitat, pagament a gestors externs de la retribució (“comissió”) reglamentàriament prevista, del 3% de les quotes, si són a la vegada agents d’assegurances, i darrerament, indemnitzacions per acomiadaments.

b) Per altra banda, i des de l’any 66, les primes per assegurament, són quotes de la Seguretat Social, i tenen la consideració de recursos públics.

És a dir, l’empresari pot optar per protegir les prestacions per accident de treball i malaltia professional (prestacions econòmiques d’incapacitat temporal i permanent, mort i supervivència i assistència sanitària) amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social (en aquest cas l’assistència sanitària la donen els serveis públics de salut) o associar-se amb una Mútua, pagant les mateixes cotitzacions (segons tarifa aprovada pel legislador). De fet, aproximadament el 97% dels empresaris han optat per estar protegits amb una Mútua, perquè els temps de duració de les baixes són menors (fins a 5 vegades!), els serveis no estan tan congestionats, participen en la seva gestió, i any rere any obtenen beneficis (ara menys).

Situació actual. Per tant, a la pregunta, què són les Mútues, la resposta és que son associacions privades d’empresaris, que gestionen recursos i prestacions públiques, de forma alternativa a la gestió completament pública de l’INSS.

El Reglament de Col·laboració, de l’any 95, ja era marcadament intervencionista; qualsevol inversió de més de 150.000 euros ha de ser autoritzada prèviament pel Ministeri, amb tots els retards que això comporta (alguns expedients poden retardar-se més d’un any), el nomenament de membres de la Junta Directiva, i de director gerent, també ha de ser aprovat pel Ministeri, els concerts d’assistència sanitària amb centres privats, s’han de comunicar, com  també els contractes d’arrendament, i els acords de col·laboració amb administracions sanitàries autonòmiques han de ser sotmesos també a autorització. Cada any els comptes de les Mútues son auditats per la Intervenció general de la Seguretat Social, i cada any també es fa auditories complementàries (amb dos o tres anys de retard....), amb els ja coneguts ajustos amb càrrec al Patrimoni Històric, també les Mútues son fiscalitzades pel Tribunal de Comptes.

Des de l’any 2003 la política del Ministeri ha estat de creixent intervenció sobre la gestió de les Mútues (crida l’atenció que malgrat els canvis de Ministre, el Secretari d’Estat de la Seguretat Social ha estat sempre el mateix). Per posar alguns exemples addicionals, a aquells que es cita en el diari; no només estan sotmeses a la llei de contractes del sector públic (cosa que encara retarda més qualsevol inversió o contractació a realitzar), incloses a la Llei de Pressupostos de l’Estat, sinó que a més s’ha impedit que es puguin fer demandes o recursos contra el Ministeri de Treball, o l’INSS, es va limitar el creixement dels salaris de tots els treballadors de les Mútues l’any 2010 al 0,3%, mateix límit que pels treballadors del sector públic (si bé en el cas dels treballadors de les Mútues no hi ha triennis o altres complements similars), i també es van veure afectats pel RD Llei que va retallar el sou dels treballadors del sector públic (retallades de sou del 5% o del 8%, segons la franja salarial). També en els darrers anys s’han establert limitacions pressupostàries molt importants a la concertació amb centres sanitaris privats (per “incentivar” la col·laboració entre Mútues), o a l’encàrrec d’informes de detectius, o d’advocats externs.

En el projecte de Llei de Pressupostos per l’any 2011 hi ha dos mesures que afecten directament a les Mútues:

a) Les reserves fins aleshores constituïdes s’integren en una única d’estabilització (amb una quantitat a determinar pel Govern) i l’excés passa a dotar el Fons de Reserva de la Seguretat Social. Es preveu que aquest excés sigui la pràctica totalitat de la dotació actual en reserves (segons la informació que s’ha pogut desprendre de la Llei de Pressupostos), entre 3.400 i 4.000 milions d’euros. És cert que aquests recursos són recursos públics, però també ho és que actualment es permetia finançar la creació de centres assistencials i hospitalaris amb càrrec al fons de prevenció i rehabilitació, o donar ajudes especials amb càrrec a les reserves voluntàries (en el nostre cas aquest segon supòsit és molt important), i a més, i aquest és el motiu de preocupació fonamental dels empresaris, durant molts anys, la generació de beneficis i la dotació de reserves servia de coixí per evitar que les empreses haguessin de respondre per pèrdues (la responsabilitat mancomunada dels empresaris només s’exigeix un cop aplicades les reserves); si les reserves pràcticament desapareixen, i els empresaris segueixen responent igual el risc que assumeixen és molt superior, especialment en uns moments difícils, en els quals els excedents (com fins ara es coneix els beneficis) s’han reduït substancialment.

b) S’estableix com a límit pels salaris dels treballadors de les Mútues el sou del director general de l’INSS; segons la llei de pressupostos, de 56.000 euros (amb la única excepció del director gerent, que veuria limitat el seu sou, però a 144.000 euros, aproximadament), es preveu un regim transitori, de forma que en 5 anys els sous actuals es reduiran progressivament per arribar a aquest límits, i a més es sotmet a la llei de pressupostos l’increment de sou anual dels treballadors de les Mútues. El volum de negoci d’algunes Mútues es molt alt. Ara bé, quin director de recursos humans, d’assistència sanitària, gerent d’hospital, traumatòleg, cirurgià o la resta de professionals qualificats voldrà treballar en una empresa que, com a molt, pot pagar 56.000 euros? Crec que pocs, molt pocs, i aquells que vulguin, pot ser que no siguin tan bon professionals com es voldria, o com els actuals. I aquest sou, mantenint una relació laboral ordinària, és a dir, sense l’estabilitat de feina i demés garanties de la funció pública.

Fins ara el criteri de gestió de les Mútues era privat, amb moltes interferències de l’administració, però clarament contraposat a la gestió pública de l’INSS. Les mesures que projecta el Govern i que es sumen a les d’anys anteriors, venen a suposar un punt de difícil retorn en la publificació de la gestió de les Mútues. D’una banda es debiliten les reserves i l’empresari assumeix un risc més elevat en associar-se amb una Mútua (optant per l’INSS no tindria cap responsabilitat), i de l’altra el futur de les Mútues queda en entredit, perquè serà impossible captar i mantenir talent.

En resum, la mesura és un “corralito”? No. En termes jurídics la nacionalització de les Mútues es va produir l’any 1966, quan va desaparèixer la possibilitat d’assegurament privat, i des de l’any 74 totes les reserves de les Mútues tenen la consideració de recursos públics. Ara, a nivell pràctic, allò que en aquests moments es qüestiona no és la titularitat de les primes (o quotes) o de les reserves, sinó la gestió privada de les Mútues. Si fins ara les Mútues donaven un millor servei que les entitats gestores públiques, per la seva consideració d’entitats privades, és dubtós que segueixi sent així en el futur. La meva percepció personal és que tot plegat no és més que el pas previ per anar a una gestió plenament pública.

Què demanava la CEOE? Precisament el contrari. Privatització de les Mútues. És a dir, que es plantegessin com un mutualisme alternatiu al sistema públic de seguretat social, i retornar al caràcter privat de les primes, de forma que es poguessin acordar rebaixes sobre la tarifa, o extornar beneficis als empresaris associats. De fet, ningú qüestiona que les quotes que deixa d’ingressar una empresa autoasseguradora (empresa que assumeix directament totes o part de les prestacions) siguin recursos públics, ni tenen cap limitació de disposició. Segons aquest enfocament, les Mútues no serien més que una forma de repartir el risc entre aquestes empreses, però mantenint el concepte d’autoassegurament.

També sorprèn que totes les mesures que fins ara s’han adoptat i es vol adoptar s’hagin emprés sense plantejar abans un diàleg obert de què és vol de les Mútues, dins o fora el pacte de Toledo, però de forma global, oberta i transparent. Allò que s’ha anat fet ha estat retall rere retall en múltiples disposicions heterogènies, i cada any en la llei de pressupostos.

Read 37650 times
Rate this item
(0 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner