HOMEBLOGSLa celebració prematura del PP
19 June 2013

La celebració prematura del PP

Written by 

El Partit Popular ha reaccionat a la meva crítica del seu pamflet sobre el dèficit fiscal amb un article. L’ha escrit el diputat “Santi Rodriguez”(*)  i el podeu trobar aquí. Aquest article ha estat celebrat per @PPCatalunya i tota la claca de seguidors i militants del PP amb diversos twits i celebracions. Està bé que el PP de Catalunya entri a debatre les bondats del dèficit fiscal i que algú de la categoria del "Santi" es dediqui a rebatre les opinions de gent de fora de la política com jo. Li agraeixo, doncs, la iniciativa. Les celebracions del PP, però, han estat prematures: l’anàlisi del “Santi” conté un greu error conceptual.

Al meu article, utilitzo el símil d’un atracador que en lloc de fugir amb els diners, retorna a la botiga i compra uns pantalons per suggerir que el valor del dèficit fiscal és independent de la balança comercial ja que els diners que arriben a Catalunya per la balança comercial són equivalents al valor dels productes que marxen de Catalunya. Pensar que això no és així seria insultar la intel·ligència dels espanyols ja que estarien comprant VOLUNTÀRIAMENT uns productes que tenen un valor inferior al preu que paguen!

Al seu post, el “Santi” em fa dues crítiques. La primera és la utilització del símil de l’atracador. No li agrada que equipari el dèficit fiscal amb un robatori. Aquesta crítica no té fonament ja que jo estic analitzant una campanya del PP que es titula “Espanya ens Roba?”. Jo, en veure la paraula “roba” en un pamflet del PP, em veig amb el dret d’emprar el símil del lladre per analitza si el que veiem és, efectivament, un robatori i poder contestar amb criteri a la pregunta que fa el PP.

La segona crítica és una mica més substancial. En lloc d’un robatori, el "Santi" proposa que analitzem a un turista de Saragossa que compra articles a Barcelona. Aquestes compres generen un benefici a l’empresari i uns llocs de treball a Catalunya. I són, segons el “Santi”, aquests guanys econòmics per a Catalunya els què justifiquen que es posi impostos als catalans per a “pavimentar les aceres de Saragossa” i no les de Catalunya. És a dir, són els beneficis de les compres que fan els espanyols els que justifiquen el dèficit fiscal català en relació a Espanya. La raó és que, segons el “Santi”, sense la “inestimable col·laboració del turista de Saragossa” a Catalunya no hi hauria beneficis. Per a recompensar aquesta “col·laboració”, cal que Catalunya mantingui un dèficit fiscal amb Espanya.

Per a entendre on falla l’argument del “Santi”, pensem què passaria si el turista de Saragossa no anés a Barcelona sinó a Amsterdam. Està clar que les seves compres generarien uns beneficis i uns llocs de treball equivalents als que generen a Catalunya... però a Holanda. Seria aquesta una bona justificació per a què el govern espanyol anés a Holanda i els reclamés als ciutadans una part dels diners que han guanyat amb les compres dels turistes de Saragossa? Què creieu que passaria si el govern espanyol intentés argumentar que els holandesos els deuen diners perquè “sense la inestimable col·laboració dels turistes de Saragossa” els Holandesos no haguessin guanyat diners? Amb tota seguretat les autoritats holandeses els mirarien amb estranyesa i dirien: “sisplau deixin de fer el préssec. Nosaltres a vostès no els devem res perquè, a canvi del negoci que va generar la seva compra de 100 euros, vostès es van emportar uns pantalons de 100 euros! Per tant, aquest intercanvi voluntari entre el comprador de Saragossa i el venedor d’Amsterdam ja ha quedat totalment saldat! O sigui que ara no vinguin a reclamar 16.500 milions d’euros per asfaltar les voreres d’Espanya!”

És a dir, el govern holandès els recordaria que el venedor va guanyar uns beneficis amb la venda de la mateixa manera que el comprador va guanyar una “utilitat” (perdoneu la paraulota econòmica) de valor equivalent: els dos pel valor de 100 euros! Com que l’intercanvi va ser voluntari, no queda cap altre deute per saldar i, en conseqüència, no cal parlar de dèficit fiscal per saldar absolutament res de res!

Quin és l’error, doncs, que el “Santi Rodríguez”? Doncs, curiosament, és  EXACTAMENT el mateix error infantil del PP en la seva anàlisi original: s’ha oblidat els pantalons!!! I aquesta peculiar tendència que té el PP és preocupant, ja que a la gent que té tendència a oblidar-se els pantalons, tard o d'hora li arriba un dia en què es queda en calçotets!

Una altra manera de veure-ho seria pensar què passaria si als venedors catalans no els compren els turistes de Saragoosa sinó els de Moscou. Si les compres de productes catalans per part dels ciutadans de Moscou fossin una justificació raonable per expropiar una part dels seus impostos, com hem de pensar en les compres que fan els milions de turistes russos a Barcelona? Ara resultarà que haurem d’asfaltar les voreres de Moscú!!!

El "Santi" conclou el seu article amb una pregunta retòrica "li podem preguntar al botiguer de Barcelona si prefereix vendre pantalons". Naturalment que la resposta és que si, igual que hi guanya el botiguer d'Amsterdam.Posats a preguntar, també li podem preguntar si li agradaria tenir rodes i ser una bicicleta. Sospito que la resposta seria que no. Però cap de les dues preguntes té a veure amb el tema que ens ocupa que és la mida exacta del dèficit fiscal. El dèficit fiscal d'Espanya amb Holanda és zero i el de Catalunya és de 16.500 milions i ni l'un ni l'altre tenen res a veure amb si el turista de Saragossa compra o no compra pantalons! O dit d'una altra manera que potser interessa més al PP: si Cataluna fos independent el dèficit fiscal amb Espanya seria ZERO, COM EL D´HOLANDA, independentment de quin fos el dèficit o superàvit comercial. Punt i final.

(*) Poso el seu nom entre cometes perquè, al seu blog, el “Santi” posa el meu nom també entre cometes. Com que no vull ser irrespectuós, jo faig com ell, no fos cas que això de les cometes fora una tradició del PP que a mi se m’escapa.

Read 36411 times
Rate this item
(221 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner

Search

Banner

twitter