HOMEBLOGSUn text de Thomas Jefferson que torna a estar d'actualitat. La seva lectura (ATENTA) es obligada!
13 July 2010

Un text de Thomas Jefferson que torna a estar d'actualitat. La seva lectura (ATENTA) es obligada!

Written by 

(la version espanyola esta mas abajo, despues de la catala. Pongo tambien la version espanyola porque es muy importante que todo el mundo sepa de que estamos hablando)

De vegades es important recordar la historia i veure que el cami que un vol caminar, ja ha estat caminat abans.

==
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles que l’han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que es declarin les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per a garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i a instituir un nou govern que es fonamenti en els principis esmentats, tot organitzant els seus poders de la manera que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.

La prudència, és clar, aconsellarà que es canviïn per motius lleus i transitoris governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre el poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i establir nous resguards per a la seva seguretat futura.

Tal ha estat el sofriment d’aquestes colònies; tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu sistema de govern anterior. La història del Rei actual de la Gran Bretanya és una història de greuges i usurpacions repetits, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per tal de provar-ho, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial.

Ha refusat aprovar les lleis més convenients i necessàries per al bé públic d’aquestes colònies.

Ha prohibit als seus governadors aprovar lleis d’immediata i urgent necessitat, a no ser que se’n suspengués l’execució fins a obtenir-ne el consentiment, i una vegada aconseguit les ha desatès completament.

Ha rebutjat l’aprovació d’altres lleis dictades per a l’establiment de grans districtes de població, tret que aquests renunciessin al dret de representació en el cos legislatiu, dret inestimable per a ells, però formidable només per als tirans.

Ha convocat assemblees legislatives en llocs insòlits, desagradables i lluny del dipòsit dels registres públics amb l’únic fi de molestar-los fins a obligar-los a acceptar les seves mesures.

Ha dissolt la Cambra de representants repetidament, pel fet d’haver-se oposat amb fermesa a les seves agressions contra els drets del poble.

Ha impedit durant molt de temps, després d'aquestes dissolucions, que altres poguessin ser triats; per aquesta raó, el poder legislatiu ha revertit de nou sobre el poble per al seu exercici, i ha quedat l'Estat, mentrestant, exposat al perill d’una invasió exterior i de convulsions internes.

S’ha esforçat a entrebancar el poblament d'aquests estats, obstruint per tal motiu les lleis per a la naturalització dels estrangers, refusant aprovar-ne d’altres per tal de promoure-n’hi l’establiment, i establint les condicions per a noves expropiacions de terres.

Ha obstruït l’administració de justícia, negant la seva aprovació a l'aplicació de lleis necessàries per a l'establiment del poder judicial.

Ha sotmès els jutges a la seva voluntat, per a dependre’n la titularitat dels càrrecs i també la quantitat i el pagament dels seus sous.

Ha erigit una multitud de nous càrrecs i ha enviat un eixam d’oficials a xuclar la sang al nostre poble.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, exèrcits permanents, sense el consentiment del nostre poder legislatiu.

Ha convertit l’exèrcit en una força superior i independent del poder civil.

S’ha unit a altres per tal de sotmetre’ns a una jurisdicció estranya a la nostra Constitució i no reconeguda per les nostres lleis, donant conformitat als seus actes legislatius fingits:
Per l’esquarterament de grans quantitats de tropes armades entre nosaltres;
Per haver-les protegit, en un judici fals, del càstig per diversos assassinats comesos contra els habitants d’aquests estats;
Per haver interromput el nostre comerç amb totes les altres parts del món;
Per haver-nos imposat impostos sense el nostre consentiment;
Per haver-nos privat, en moltes ocasions, dels beneficis dels judicis per jurat;
Per haver-nos transportat més enllà dels mars per a ser jutjats per presumptes delictes;
Per haver abolit el conjunt de llibertats de les lleis angleses en una província veïna, establint un govern arbitrari i ampliant les seves fronteres, per tal de convertir-la d’una vegada per totes en un exemple i un instrument adequat per a introduir el domini absolut en aquestes colònies;
Per haver suprimit els nostres furs, abolit les nostres lleis més valuoses, i alterat fonamentalment les formes dels nostres governs;
Per haver suspès les nostres assemblees legislatives, i declarat a si mateix investit amb el poder de dictar lleis per a nosaltres en tots els casos, qualssevol que siguin.

Ha renunciat al govern aquí en posar-nos fora de la seva protecció i declarar-nos la guerra;

Ha saquejat els nostres mars, devastat les nostres costes, incendiat les nostres ciutats i destruït les vides del nostre poble.

Està transportant, en aquests moments, grans exèrcits de mercenaris estrangers per tal de completar l’obra de mort, desolació i tirania, ja començada en circumstàncies de crueltat i perfídia, amb prou feines comparable als temps més bàrbars, i totalment indigna del cap d'una nació civilitzada.

Ha compel•lit els nostres conciutadans fets presoners en alta mar a portar armes contra la seva pàtria, i els ha fet botxins dels seus germans i amics;

Ha excitat insurreccions internes entre nosaltres, i ha procurat igualment provocar els habitants de les nostres fronteres, els indis salvatges cruels contra nosaltres als habitants de les fronteres, amb el mètode ja conegut de fer la guerra que esdevé la indiferent destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat justícia en els termes més humils: a les nostres repetides peticions se’ns ha contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat en cadascun dels actes que defineixen un tirà, no és digne de ser el governant d’un poble lliure.

Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem previngut de temps en temps de les temptatives del seu poder legislatiu per a englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu sentit de justícia i magnanimitat innats, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc, a repudiar aquestes usurpacions, les quals interrompran inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.

Hem, doncs, de convenir en la necessitat que estableix la nostra separació i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: enemics en la guerra i amics en la pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en nom i per l’autoritat del bon poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides, són, i han de ser per dret, Estats Lliures i Independents; que queden lliures de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures o Independents, tenen ple dret de fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir el comerç i efectuar els actes i providències a què tenen dret els Estats Independents.

I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la protecció de la Divina Providència, hi invertim la nostra vida, la nostra hisenda i el nostre sagrat honor.

4 de juliol de 1776


TRADUCCIO AL CATALA FETA PER JUDIT FELIU I CORTES. Gracies Judit.
==

VERSION ESPANYOLA


Cuando en el curso de los acontecimientos humanos se hace necesario para un pueblo disolver los vínculos políticos que lo han ligado a otro y tomar entre las naciones de la tierra el puesto separado e igual a que las leyes de la naturaleza y el Dios de esa naturaleza le dan derecho, un justo respeto al juicio de la humanidad exige que declare las causas que lo impulsan a la separación.

Sostenemos como evidentes estas verdades: que todos los hombres son creados iguales; que son dotados por su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre éstos están la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad; que para garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los gobiernos, que derivan sus poderes legítimos del consentimiento de los gobernados; que cuando quiera que una forma de gobierno se haga destructora de estos principios, el pueblo tiene el derecho a reformarla o abolirla e instituir un nuevo gobierno que se funde en dichos principios, y a organizar sus poderes en la forma que a su juicio ofrecerá las mayores probabilidades de alcanzar su seguridad y felicidad.

La prudencia, claro está, aconsejará que no se cambie por motivos leves y transitorios gobiernos de antiguo establecidos; y, en efecto, toda la experiencia ha demostrado que la humanidad está más dispuesta a padecer, mientras los males sean tolerables, que a hacerse justicia aboliendo las formas a que está acostumbrada. Pero cuando una larga serie de abusos y usurpaciones, dirigida invariablemente al mismo objetivo, demuestra el designio de someter al pueblo a un despotismo absoluto, es su derecho, es su deber, derrocar ese gobierno y establecer nuevos resguardos para su futura seguridad. Tal ha sido el paciente sufrimiento de estas colonias; tal es ahora la necesidad que las obliga a reformar su anterior sistema de gobierno La historia del actual Rey de la Gran Bretaña es una historia de repetidos agravios y usurpaciones, encaminados todos directamente hacia el establecimiento de una tiranía absoluta sobre estos estados. Para probar esto, sometemos los hechos al juicio de un mundo imparcial.

Se ha negado a aprobar las leyes, los más favorables y necesarias para el bien público.

Ha prohibido a sus gobernadores sancionar leyes de importancia inmediata y apremiante, a menos que su ejecución se suspenda hasta que su sanción se debe obtener, y una vez suspendidas, se ha negado por completo a prestarles atención.

Se ha negado a aprobar otras Leyes para el alojamiento de los grandes distritos de la gente, a menos que esos pueblos renuncien al derecho de ser representados en la Legislatura, un derecho inestimable para ellos y formidable sólo para los tiranos.

Ha convocado a los cuerpos legislativos en sitios desusados, incómodos y distantes del asiento de sus Registros Públicos, con el único fin de molestarlos hasta el cumplimiento de sus medidas.

Ha disuelto las Cámaras de Representantes en varias ocasiones, por oponerse con firmeza viril a sus intromisiones en los derechos del pueblo.

Se ha negado durante mucho tiempo, después de esas disoluciones, hacer que los demás a ser elegido, mediante el cual el Poder Legislativo, cuyo aniquilamiento es imposible, han retornado al pueblo, sin limitación para su ejercicio, el Estado queda en el mientras tanto, expuesto a todas las peligros de una invasión exterior ya convulsiones internas.

Ha tratado de impedir que se pueblen estos Estados, por ello ha obstaculizado las Leyes de Naturalización de Extranjeros; rehusando aprobar otras para fomentar su inmigración, y elevar las condiciones para las nuevas adquisiciones de tierras.

Ha entorpecido la administración de la justicia al negarse a aprobar las leyes para el establecimiento de los poderes judiciales.

Ha hecho que los jueces dependen de su voluntad solo por la tenencia de sus oficinas, y la cantidad y el pago de sus salarios.

Ha fundado una gran diversidad de oficinas nuevas, enviando a un enjambre de funcionarios para hostigar a nuestro pueblo y menguan su sustento.

Ha mantenido entre nosotros, en tiempos de paz, ejércitos permanentes, sin el consentimiento de nuestras legislaturas.

Ha influido para que la autoridad militar sea independiente y superior al poder civil.

Se ha asociado con otros para someternos a una jurisdicción extraña a nuestra constitución y no reconocida por nuestras leyes; dar su dictamen conforme a sus actos de pretendida legislación:

Para acuartelar grandes cuerpos de tropas armadas entre nosotros:

Para protegerlos, por medio de un juicio ficticio del castigo por los asesinatos que pudiesen cometer entre los habitantes de estos Estados:

Para suspender nuestro comercio con todas las partes del mundo:

Para imponernos impuestos sin nuestro consentimiento:

Para privarnos, en muchos casos, del beneficio de un juicio por jurado:

Para transportarnos más allá de los mares para ser juzgados por supuestos agravios:

Para abolir el libre sistema de leyes de Inglés en una provincia vecina, estableciendo allí un gobierno arbitrario y extendiendo sus límites, con el objeto de dar un ejemplo y un instrumento adecuado para introducir el mismo gobierno absoluto en estas Colonias

Para suprimir nuestras Cartas Constitutivas, abolir nuestras leyes más valiosas y alterar en su esencia las formas de nuestros gobiernos:

Para suspender nuestras propias legislaturas y declararse investido con el poder de legislar por nosotros en todos los casos que sea.

Ha abdicado de su Gobierno aquí, al declararnos fuera de su protección y al emprender una guerra contra nosotros.

Ha saqueado nuestros mares, asolado nuestras costas, incendiado nuestras ciudades y destruido la vida de nuestro pueblo.

Al presente, está transportando grandes ejércitos de mercenarios extranjeros para completar la obra de muerte, desolación y tiranía, ya iniciada en circunstancias de crueldad y perfidia que apenas si encuentran paralelo en las épocas más bárbaras, y por completo indignas del Jefe de una nación civilizada.

Ha obligado a nuestros conciudadanos hechos prisioneros en alta mar a llevar armas contra su patria, para convertirse en los verdugos de sus amigos y hermanos, oa morir bajo sus manos.

Ha provocado insurrecciones intestinas entre nosotros y se ha esforzado por lanzar sobre los habitantes de nuestras fronteras a los despiadados indios salvajes, cuya conocida regla de la guerra, es la destrucción de todas las edades, sexos y condiciones.

En cada etapa de estas opresiones, hemos pedido justicia en los términos más humildes: a nuestras repetidas peticiones se ha contestado solamente con repetidos agravios. Un Príncipe, cuyo carácter está así señalado con cada uno de los actos que pueden definir a un tirano, no es digno de ser el gobernante de un pueblo libre.

Tampoco hemos dejado de dirigirnos a nuestros hermanos británicos. Los hemos prevenido de tiempo en tiempo de las tentativas de su poder legislativo para englobarnos en una jurisdicción injustificable. Les hemos recordado las circunstancias de nuestra emigración y radicación aquí. Hemos apelado a su innato sentido de justicia y magnanimidad, y los hemos conjurado, por los vínculos de nuestro parentesco, a repudiar esas usurpaciones, las cuales interrumpirían inevitablemente nuestras relaciones y correspondencia. También ellos han sido sordos a la voz de la justicia y de la consanguinidad. Debemos, pues, convenir en la necesidad, que establece nuestra separación y considerarlos, como consideramos a las demás colectividades humanas: enemigos en la guerra, en la paz, amigos.

Por lo tanto, los Representantes de los Estados Unidos de América, convocados en Congreso General, apelando al Juez Supremo del mundo por la rectitud de nuestras intenciones, en nombre y por la autoridad del buen pueblo de estas Colonias, solemnemente hacemos público y declaramos: Que estas Colonias Unidas son, y deben serlo por derecho, Estados Libres e Independientes; que quedan libres de toda lealtad a la Corona Británica, y que toda vinculación política entre ellas y el Estado de la Gran Bretaña queda y debe quedar totalmente disuelta; y que, como Estados Libres o Independientes, tienen pleno poder para hacer la guerra, concertar la paz, concertar alianzas, establecer el comercio y efectuar los actos y providencias a que tienen derecho los Estados independientes.

Y en apoyo de esta Declaración, con absoluta confianza en la protección de la Divina Providencia, empeñamos nuestra vida, nuestra hacienda y nuestro sagrado honor.

4 Julio 1776


New Hampshire:
Josiah Bartlett, William Whipple, Matthew Thornton

Massachusetts:
John Hancock, Samuel Adams, John Adams, Robert Treat Paine, Elbridge Gerry

Rhode Island:
Stephen Hopkins, William Ellery

Connecticut:
Roger Sherman, Samuel Huntington, William Williams, Oliver Wolcott

New York:
William Floyd, Philip Livingston, Francis Lewis, Lewis Morris

New Jersey:
Richard Stockton, John Witherspoon, Francis Hopkinson, John Hart, Abraham Clark

Pennsylvania:
Robert Morris, Benjamin Rush, Benjamin Franklin, John Morton, George Clymer, James Smith, George Taylor, James Wilson, George Ross

Delaware:
Caesar Rodney, George Read, Thomas McKean

Maryland:
Samuel Chase, William Paca, Thomas Stone, Charles Carroll of Carrollton

Virginia:
George Wythe, Richard Henry Lee, Thomas Jefferson, Benjamin Harrison, Thomas Nelson, Jr., Francis Lightfoot Lee, Carter Braxton

North Carolina:
William Hooper, Joseph Hewes, John Penn

South Carolina:
Edward Rutledge, Thomas Heyward, Jr., Thomas Lynch, Jr., Arthur Middleton

Georgia:
Button Gwinnett, Lyman Hall, George Walton

Read 28922 times
Rate this item
(1 Vote)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner

Search

Banner