HOMEBLOGSEls Èxits de Joan Laporta
15 July 2015

Els Èxits de Joan Laporta

Written by 

El 29 de juny la candidata a vicepresidenta econòmica de Josep Maria Bartomeu va publicar un article a l’ARA on es referia a mi. Agraeixo a la senyora Susana Monje la deferència i comento set aspectes del seu article.

Primer, un dels suposats grans èxits de la junta de Rosell i Bartomeu és que han aconseguit que el Barça fos el club de futbol més valuós del món segons el rànking de la revista Forbes. I ho han fet, diuen, malgrat que Laporta va deixar el club a la posició 24! Bartomeu ho ha repetit en campanya i la sra Monje hi insisteix al seu article. A base de repetir-ho, fins i tot periodistes prestigi mundial (i coneguts per la seva imparcialitat) com la Cristina Cubero del Mundo Deportivo, han escrit: “la junta de Bartomeu... deja el FC Barcelona en la primera posición de la lista Forbes de clubes más valiosos del mundo después de que Laporta enviase al club a la posición 24!”. Aquestes afirmacions tenen un petit problema: són falses! I és molt fàcil verificar que ho són. Només cal visitar la web de Forbes per veure que, en l’actualitat, el club més valuós del món no és el Barça sinó el Madrid. És més, al 2010 el Barça no era a la posició 24 tal i com diuen Bartomeu, Monje o Cubero, sinó a la posició 4. Sense voler menystenir el mèrit de fer pujar el Barça des de la posició 4 a la 2, qualsevol observador honest veu que, qui ni Rosell-Bartomeu han col.locat al Barça en la primera posició, ni Laporta el va “enviar” a la posició 24!

Segon, un altre dels suposats grans èxits econòmics de la junta de Rosell i Bartomeu és que, entre el 2010 i el 2015, la facturació del Barça ha augmentat en 185 milions. Segons la Sra. Monje aquest augment és d’una magnitud “mai vista en un club esportiu”. Aquesta dada inclou 50 milions de venda de jugadors (Alexis, Bojan, Dos Santos i, a darrera hora, Deulofeu) i 50 d’ingressos extraordinaris del triplet. Sense aquestes dues partides, els ingressos ordinaris fruit de la gestió de la junta segueixen estancats des del 2012. De fet, aquesta és la conclusió a la qual arriba l’empresa consultora Deloitte, que publica anualment els números dels principals clubs del món. Deloitte mostra que els ingressos d’explotació (és a dir, sense la venda de jugadors) del Barça han passat de 398 el 2010 a 485 el 2014, un increment de 87 milions que representen un creixement anual del 5,46%. ¿És aquest un creixement sense precedents en la història del futbol? La mateixa publicació ens diu que els ingressos del Barça de Laporta van passar de 123 el 2003 a 398 el 2010: un increment de 275 milions o un 32% anual! Per tant, el creixement de la facturació durant el mandat de Rosell-Bartomeu no només no és el més gran de la història de tots els clubs del món, sinó que ni tan sols és el més gran de la història dels clubs de la ciutat de Barcelona! De fet, el seu creixement és cinc vegades més petit que el de l’era que Monje qualifica com a “època fosca” del barcelonisme: el mandat de Laporta. Fins i tot si agafem la xifra (exagerada) de 185 milions, el creixement és només del 9% anual, que és tres vegades més petita que la de l’era Laporta. Preocupant senyal de mala gestió, per més que la disfressin d’èxit!

Tercer. Que Bartomeu intenti treure pit menystenint la feina dels seus predecessors és lleig, però no és greu. El que és preocupant és que negui que la facturació ja fa tres anys que no creix! Segons Deloitte, “la facturació del Barça no ha canviat virtualment des del 2012 i ha sigut incapaç de generar el que han generat els altres tres grans clubs, Manchester, Madrid i Bayern”. La Sra. Monje ho justifica dient que Deloitte no té en compte que els ingressos de màrqueting del Barça (molts d’ells a través de l’empresa FCB Merchandising) no es comptabilitzen igual que els del Madrid. I té raó. Però aquest intent de justificació és una mica infantil, ja que això ja fa molts anys que passa! Si hi afegim la facturació de FCB Merchandising durant tots aquests anys, segueix sent cert que els ingressos del Barça fa tres anys que estan estancats. I això és molt preocupant.

Quart. Bartomeu (i Monje) diu que el Barça ja és líder mundial en ingressos. Això ho fa a base d’afegir als ingressos que publica Deloitte els ingressos del 2015 (que Deloitte encara no ha verificat), però no fa el mateix per a la resta de clubs. És a dir, compara els ingressos del 2015 del Barça amb els del 2014 de la resta. I després acusen els altres de sumar pomes i peres!

Cinquè. Com fa Bartomeu cada cop que parla, la Sra. Monje ens recorda que la seva junta ha obtingut un total de 130 milions de beneficis al llarg del mandat i que la de Laporta va perdre 70 milions. Potser la Sra. Monje no recorda que la seva junta va perdre el judici d’acció de responsabilitat i que el jutge va sentenciar que era absolutament fals que durant el mandat de Laporta hi havia hagut pèrdues: ni 70 milions, ni 70 euros, ni 70 cèntims d’euro! No hi va haver pèrdues, punt final! Aquesta falta de respecte per la llei és preocupant en una junta que està tenint seriosos problemes amb la justícia!

A més, podríem recordar al soci que aquestes suposades pèrdues van succeir quan, en accedir a la presidència, Rosell va decidir reformular els comptes de Laporta i va “provisionar” tot de pèrdues. Per dir-ho de manera senzilla, quan un gestor veu que hi ha la possibilitat de perdre diners en el futur, es pot apuntar aquestes pèrdues a la comptabilitat actual... per prudència. Per exemple, si tens un litigi per uns ingressos de televisió i creus que pots acabar perdent 50 milions d’aquí tres anys, la prudència et porta a apuntar-te les pèrdues ara i no d’aquí tres anys. No cal dir que el 2010 la junta de Rosell va tenir un atac de “prudència” i va apuntar-li totes les “possibles” pèrdues a la junta anterior. El problema va sorgir quan el jutge els va picar la cresta i va sentenciar que una cosa és ser prudent i una altra prendre el pèl a la gent col·locant al teu antecessor unes pèrdues que no li corresponen.

Sisè. Aprofitant que surt el tema, em pregunto si Bartomeu, amb l’edat, s’ha fet una persona més prudent. Ho dic perquè el Barça està immers en un monumental embolic judicial pel fitxatge de Neymar. Esperem que tot acabi bé per als interessos del Barça, però... i si acabés malament? Quants diners hauria de pagar el Barça? Doncs si sumem les possibles multes pel delicte fiscal (que poden arribar fins a 62 milions) i les condemnes per corrupció i estafa (fins a 73 milions), el Barça podria acabar pagant 135 milions d’euros més dels que ja ha pagat per Neymar!

Si tingués les mateixes ganes de ser prudent que va tenir el 2010, hauria d’apuntar fins a 135 milions de pèrdues addicionals per al 2015. I fixeu-vos que això, sumat als 130 milions que diuen que han guanyat fins ara, faria que el còmput total de l’era Rosell-Bartomeu donés 5 milions de pèrdues! I tot això sense comptabilitzar els 100 milions demandats en un altre litigi que Bartomeu té pendent amb l’empresa MCM (que va guanyar el Barça en primera instància, però que es pot capgirar més endavant). Potser és per això que van córrer a vendre Deulofeu a darrera hora!

Per cert, si afegim els 135 milions de multes als 87 que ja va confessar Raül Sanllehí que havia costat, el cost total de Neymar seria de 222 milions. Una xifra rècord, fàcil de recordar, i que equival a la tercera part del que costarà fer el nou estadi. Una bona motxilla que hauria de pagar la propera junta directiva!

Finalment, setè. Després de guanyar el triplet i de tenir el millor equip del món, Bartomeu diu que només hi ha una sola oferta sobre la taula per finançar la samarreta del Barça! Una sola oferta! Després d’aquest èxit, les empreses haurien d’estar fent cua davant l’oficina del president per finançar la nostra samarreta. Però no. Diu que només hi ha la de Qatar. I totes les persones raonables ens preguntem: per què? Jo només hi trobo dues explicacions: o Bartomeu és molt dolent a l’hora de rendibilitzar el millor actiu esportiu del planeta (el Barça)... o ens vol fer combregar amb rodes de molí.

Està molt bé i és legítim que Bartomeu i el seu equip intentin guanyar les eleccions tot explicant els èxits econòmics, esportius i socials del Barça durant el seu mandat. El que no es pot fer és exagerar els resultats de la pròpia gestió i, sobretot, no es pot enganyar i menystenir els èxits de les juntes anteriors. Sobretot perquè les dades demostren que, també en el terreny econòmic, els èxits de Bartomeu queden petits al costat dels èxits de Joan Laporta.

Read 12366 times
Rate this item
(49 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner

Search

Banner

twitter