HOMEBLOGSCrisi (32): Comença el 2012 / Crisis (32): Comienza 2012
28 December 2011

Crisi (32): Comença el 2012 / Crisis (32): Comienza 2012

Written by  Xavier Sala i Martín

No falla mai! Malgrat que he explicat mil cops que la professió d’economista no consisteix a predir el futur, cada dia 1 de Gener, la gent em pregunta què passarà a l’economia mundial durant l’any que comença. Si no tinc ganes de parlar, els remeto a una web professionals del futur (www.tarot.cat). I si en tinc, els explico no pas què passarà sinó què està passant. Avui tinc ganes de parlar i comentaré quatre aspectes importants de l’economia a dia d’avui, 1 de Gener de 2012.

Primer,el 2012 comença amb la mateixa debilitat econòmica amb la que ha acabat el 2011. La perifèria d’Europa torna a estar en recessió (és a dir, creixement econòmic negatiu) i els Estats Units segueixen anèmics. Tant aquí com allí, governs, bancs i famílies estan immersos en un procés de desendeutament que els porta a retallar despeses, cosa que redueix la demanda de l’economia i provoca caigudes en l’activitat econòmica.

A això s’hi sumen dos fets nous: la bombolla immobiliària xinesa ha explotat, tot i que està per veure si la caiguda serà catastròfica o lenta i com arrastrarà això a la resta de països emergents. Per altra banda, la crisi econòmica de la perifèria s’ha contagiat al centre de l’eurozona i països com Alemanya i Holanda poden acompanyar Espanya, Itàlia o Grècia pel camí de la recessió.

Segon, tot apunta a que se’ns estan acabant les bales amb les què lluitar contra la crisi. La bala fiscal no es pot fer servir perquè els mercats financers no presten als governs. Les bales per donar confiança a l’economia i encoratjar així la inversió també són cada cop més escasses. Cada cop que, després d’anunciar les “mesures definitives” per posar solució a la crisi, els polítics es reuneixen en una cimera fallida, la seva credibilitat  minva perquè queda palès que no saben el què es fan. Les bales per a reparar el sector financer que comporten ajuts als bancs, aixequen un rebuig popular cada cop més generalitzat, cosa que fa que cada cop sigui més difícil la seva utilització.

Tercer, la “gran esperança” d’Europa és el Banc Central Europei (BCE). Aquí sembla que hi pot haver bones notícies perquè, fins ara, hi ha hagut una tensió constant entre els països del centre que anaven bé (i que, per tant volien una política monetària restrictiva que impedís que el BCE comprés deute sobirà) i els de la perifèria que anaven malament i que volien que el BCE imprimís euros per a facilitar el crèdit entre els països de la unió. La novetat de 2012 és que sembla que el centre ja no va tan bé com anava i, paradoxalment, això és bo per a la perifèria! La raó és que, ara, a tots ens convé el mateix: la política monetària expansiva. De fet, durant el desembre 2011, el BCE ja ha imprès centenars de miliards d’euros i, a part de calmar els mercats durant unes setmanes, això ha tingut una conseqüència: el valor de l’euro ha baixat. Si l’euro se segueix depreciant durant el 2012, els productes que es venen en euros (és a dir els nostres) també s’abaratiran i això farà que puguem exportar més. La demanda d’exportacions pot acabar sent el component que ens tregui de la crisi.

I quart, la competitivitat. Quan veig veure que Mariano Rajoy, feia que el “ministerio de economía”, passés a ser de “economía y competitividad” em va sorprendre positivament i negativa. Per una banda, ho vaig celebrar perquè si hem d’assenyalar el problema més important de l’economia espanyola avui és el de la falta de competitivitat i és bo que el govern ho entengui així. Per una altra banda, però, em va preocupar que el govern dediqui un ministeri a la competitivitat perquè pot donar a entende que caurà en la temptació en la què han caigut tants governs d’arreu del món: pensar que per a ser competitiu cal subsidiar la investigació i desenvolupament (I+D) en uns “sectors prioritaris” (normalment telecomunicacions o la biotecnologia encara que en els últims anys s'han posat de moda els sectors verds i renovables) i això seria un gran error.

El govern ha d’entendre tres coses en temes de competitivitat. La primera és que, al nivell de renda d’Espanya, ser competitiu vol dir innovar i vol dir que totes les empreses de tots els sectors poden i han d'innovar per progressar. Si un estudia les grans idees empresarials de les últimes dècades, un s'adona que no només innoven els sectors “moderns” sinó que també ho fan sectors mil·lenaris com el circ (Cirque Du Soleil), el vestit (Zara), els mobles (Ikea), el vi (tot el sector a Austràlia) o el cafè (Nespresso o Starbucks).

La segona és que no només innoven els científics sinó tothom: només el 8% de les idees empresarials provenen de científics a través de l'I+D formal. El 92% de les idees empresarials provenen dels treballadors (Amancio Ortega era un venedor de camises abans de crear Inditex), estudiants (Mark Zuckerberg, va crear Facebook sent estudiant) o fins i tot saltimbanquis de carrer (com Guy Laliberté, el creador de Cirque du Soleil).

La tercera és que per a tenir una economia competitiva i innovadora cal un sistema educatiu que (a) doni els instruments per a crear a la majoria de la població (treballadors, els estudiants o fins i tot els saltimbanquis del carrer) i no només a científics i (b) en faciliti la implementació empresarial. 

Debilitat econòmica, l’exhauriment de les bales per lluitar contra la crisi, la depreciació de l’euro i la competitivitat. Jo no sé què passarà en cap d’aquestes àrees durant l’any nou. El què sí sé és que aquests són quatre aspectes de l’economia que s’han de tenir en compte avui, el dia que comença el 2012.

Versio Publicada Vanguardia: http://epaper.lavanguardia.com/epaper/showlink.aspx?bookmarkid=QCB5DSN7FU71&linkid=305faf1a-1142-45d9-b92f-bb882e9e008f&pdaffid=cCutxBKQXo621NyXyKg%2beg%3d%3d

====================

No falla nunca. A pesar de que he explicado mil veces que la profesión de economista no es predecir el futuro, cada día 1 de Enero, la gente me pregunta qué pasará en la economía mundial durante el año que empieza. Si no tengo ganas de hablar, los remito a una web de profesionales del futuro (www.tarot.es). Y si tengo ganas de hablar, les explico no lo que pasará sino lo que está pasando. Hoy tengo ganas de hablar y comentaré los cuatro aspectos básicos de la economía a día de hoy, 1 de enero de 2012.

Primero, 2012 empieza con la misma debilidad económica con la que ha acabado 2011: la periferia de Europa vuelve a estar recesión (es decir, con crecimiento económico negativo) y los Estados Unidos siguen anémicos. Tanto allí como aquí, gobiernos, bancos y familias están inmersos en un proceso de desendeudamiento que los lleva a recortar gastos, cosa que reduce la demanda de la economía y provoca caídas en la actividad económica.

A eso se suman dos hechos nuevos: da la impresión que la burbuja inmobiliaria China ha explotado, aunque está para ver si la caída será catastrófica o lenta y como afectará al resto de países emergentes. Por otra parte, la crisis económica de la periferia se ha contagiado al centro de la eurozona y países como Alemania y Holanda pueden acompañar España, Italia o Grecia por el camino de la recesión.

Segundo, todo apunta a que se nos están acabando las balas con las que luchar contra la crisis. La bala fiscal no se puede utilizar porque los mercados financieros no quieren prestar a los gobiernos. Las balas para dar confianza a la economía y animar así la inversión también son cada vez más escasas. Cada vez que, después de anunciar las medidas definitivas para arreglar la crisis, los políticos se reúnen en una cumbre fallida, su credibilidad se reduce porque queda patente que no saben el qué se hacen. Las balas para reparar el sector financiero que comporten ayudas a bancos levantan un rechazo popular cada vez más generalizado, cosa que hace que cada vez sea más difícil su utilización.

Tercero, la “gran esperanza” de europa hoy es el Banco Central Europeo (BCE). Hasta ahora ha habido una tensión constante entre los países del centro que iban bien (y que, por lo tanto querían una política monetaria restrictiva que impidiera que el BCE comprara deuda soberana) y los de la periferia que iban mal y que querían que el BCE imprimiera euros para facilitar el crédito entre los países de la unión. La novedad del 2012 es que parece que el centro ya no va tan bien y, paradójicamente, ¡eso es bueno para la periferia! La razón es que, a partir de ahora, a todos nos conviene que la política monetaria sea expansiva. De hecho, durante diciembre 2011, el BCE ya ha imprimido centenares de millardos de euros y, aparte de calmar los mercados durante unas semanas, eso ha tenido una consecuencia: el valor del euro ha bajado. Si el euro se sigue depreciando durante el 2012, los productos que se venden en euros (es decir los nuestros) también se abaratarán y eso hará que podamos exportar más. La demanda de exportaciones puede acabar siendo el componente que nos saque de la crisis.

Y cuarto, la competitividad. Cuando vi Mariano Rajoy hacía que el "ministerio de economía", pasara a ser de "economía y competitividad" me sorprendió. Por una parte, lo celebré porque si tenemos que señalar el problema más importando de la economía española hoy es el de la falta de competitividad y es bueno que el gobierno lo entienda así. Por otra parte, sin embargo, me preocupó que el gobierno dedicara un ministerio a la competitividad porque ya puede caer en la tentación en la que han caído tantos gobiernos del mundo: pensar que para ser competitivo había que hacer investigación y desarrollo (I+D) en unos “sectores prioritarios” (normalmente telecomunicaciones o la biotecnología aunque en los últimos años se han puesto de moda los sectores verdes y renovables) y eso es un gran error.

El gobierno tiene que entender tres cosas en temas de competitividad e innovación. La primera es que, en el nivel de renta de España, ser competitivo quiere decir innovar y que todas las empresas de todos los sectores pueden y tienen que innovar para progresar. Si uno estudia las grandes ideas empresariales de las últimas décadas, uno se da cuenta de que no sólo innovan los sectores "modernos" sino que también lo hacen sectores milenarios como el circo (Cirque Du Soleil), el vestido (Zara), los muebles (Ikea), el vino (todo el sector en Australia) o el café (Nespresso o Starbucks).

La segunda es que no sólo innovan a los científicos sino todos los ciudadanos: sólo el 8% de las ideas empresariales provienen de científicos a través de l'I+D formal. El 92% de las ideas empresariales provienen de los trabajadores (Amancio Ortega era un vendedor de camisas antes de crear Inditex), estudiantes (Mark Zuckerberg, creó Facebook siendo estudiante) o incluso saltimbanquis de calle (como Guy Laliberté, el creador de Cirque du Soleil).

La tercera es que para tener una economía competitiva e innovadora hace falta un sistema educativo que (a) dé los instrumentos para crear a la mayoría de la población (trabajadores, los estudiantes o incluso los saltimbanquis de la calle) y no sólo a científicos y (b) facilite la implementación empresarial.

Debilidad económica, el agotamiento de las balas para luchar contra la crisis, la depreciación del euro y la competitividad. Yo no sé qué pasará en alguna de estas áreas durante el año nuevo. El qué sí sé es que estas son cuatro aspectos de la economía que hay que tener en cuenta hoy, el día que empieza 2012.

Versio publicada Vanguardia: http://epaper.lavanguardia.com/epaper/showlink.aspx?bookmarkid=2D0WZ59GD8L4&linkid=3eb2321d-1c5f-48f4-9d20-8dfa80f619c4&pdaffid=cCutxBKQXo621NyXyKg%2beg%3d%3d

Read 39015 times
Rate this item
(1 Vote)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner

Search

Banner