HOMEBLOGSDoncs ha Resultat que Laporta era Innocent: I ara què?
22 February 2013

Doncs ha Resultat que Laporta era Innocent: I ara què?

Written by 

Entre tantes discussions sobre corrupció, espionatges i baralles polítiques de claveguera, durant aquests darrers dies hi ha hagut una notícia molt important que, paradoxalment, ha quedat sepultada en un segon terme a la premsa de casa nostra: la fiscalia superior de Catalunya ha emès una resolució decretant l’arxiu de totes les diligències contra Joan Laporta!

La cosa va començar quan el Sr Nicolás Marín Oriz (un d’aquells socis misteriosos que apareixen de tant en quan per can Barça per posar querelles), decideix denunciar a Joan Laporta per, entre d’altres coses, haver gastat 6,5 milions d’euros del Barça per a usos personals a través d’una targeta VISA que el Barça havia donat al xofer i escorta del president (sopars al Botafumeiro, festes al Luz de Gas, entrades pel concert de U2 i dispendis de tota mena). També l’acusa d’haver utilitzat els advocats del club per defensar causes privades i de pagar un sobrepreu pels terrenys de Viladecans amb l’objectiu de pagar comissions per la compravenda.

Doncs bé, el passat 15 de Gener i després de tres anys de dedicar recursos públics a investigar-ho tot del dret i del revés, la Fiscalia Superior de Catalunya va decidir arxivar el cas: el fiscal diu que no hi ha evidència de malbaratament, ni de mala utilització de les targetes VISA (que, per cert, no eren 6,5 milions sinó 83.000 euros entre els 5 membres de seguretat en dos anys), ni de dispendis descontrolats, ni d’utilització d’advocats del Barça en benefici privat. I pel que fa referència als terrenys de Viladecans (uns terrenys que, recordem-ho, la junta va devaluar en 11 milions d’euros tot imposant unes pèrdues a l’exercici de 2010, el darrer de Joan Laporta a la presidència!), el fiscal superior de Catalunya diu que van ser comprats a un preu just i raonable a través d’un procés transparent i perfectament documentat. Joan Laporta, doncs, és innocent de tots els càrrecs. A més, aquesta resolució es inapel·lable per la qual cosa ja no hi ha possibilitat de canviar-la: Laporta és innocent, punt i final!

Tot això em porta a fer tres reflexions. Primera, em venen al cap les persones que han patit les falses acusacions durant tots aquests anys. Naturalment, em ve al cap el Joan Laporta, però també em venen al cap tots els seus directius (entre els que hi soc jo) i les seves famílies (entre les que hi ha la meva) que hem hagut de patir les calúmnies i les acusacions que ara s’ha demostrat que eren mentida. Es diu que en un estat de dret, els ciutadans són innocents fins que no es demostra la seva culpabilitat. Doncs bé, aquí hi ha hagut una persecució contra una colla de ciutadans que vam ser condemnats mediàticament, sense proves, sense indicis i sense qui hi hagués sentència de cap tipus. Les conseqüències de totes aquestes falses acusacions han estat, d’una banda, el patiment de les nostres famílies i de nosaltres mateixos, i de l’altra, la pèrdua de diners i prestigi ja que els nostres noms han estat empastifats falsament. Ara que s’ha demostrat que tot era mentida, la gent que ens estima podrà tornar a dormir tranquil·la, orgullosa de la gran feina que vam fer en construir i deixar en herència pels nostres successors, el millor Barça de la història.

Segona, em venen el cap els acusadors. Els falsos acusadors. Tota la gent que, sense proves i basant-se en rumors i filtracions interessades, ens va condemnar públicament: articles a doble plana publicats als principals diaris de Catalunya on es mostraven los suposades factures il·legals, programes de ràdio i televisió on presentadors i tertulians s'acarnissaven amb Laporta, opinadors de milers de pàgines web que, amagats darrera l’anonimat, insultaven i acusaven de malbaratament, robatori i tot tipus de delictes. A tots ells m’agradaria dir-los: reflexioneu! La presumpció d’innocència no és una frase que un pronuncia al principi de la discussió, per saltar-se-la 10 segons després tot fent acusacions sense fonaments. La presumpció d’innocència és un dret que es viola constantment. Un dret que HEU violat constantment. I la pregunta que jo us faig és: i ara que s’ha demostrat que totes les vostres acusacions eren falses, què penseu fer? Escriureu articles a doble pàgina reconeixent el vostre error? Espero amb interès la vostra reacció.

I finalment, em ve el cap el Sandro Rosell. A l’assemblea de compromissaris del 2010, abans d’enfrontar el soci a la votació per l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta en la que, segons el propi president, era la “votació més important de la història del Barça” ell, la seva junta i un senyor de l’empresa auditora KPMG es van dedicar a mostrar als socis uns documents que suposadament eren un resum d’una misteriosa “due dilligence” i que demostraven, entre d’altres coses que Laporta i els seus directius havien malbaratament diners del club, havien fet un ús il·legítim de la targeta VISA i que havien pagat sobrepreus i comissions il·legals pels terrenys d Viladecans. Ja he explicat en d’altres articles que aquells documents no eren cap resum de la “Due Dilligence” i que tota aquella comèdia era innecessària perquè l’acció de responsabilitat contra Laporta no tenia res a veure amb si hi havia hagut malbarataments o no. I que, per tant, tota aquella informació irrellevant es va donar amb l’únic objectiu d’encendre la sang dels soci i induir-lo a votar contra Laporta.

Doncs bé, a banda de que era irrellevant i només buscava decantar el vot del soci, la resolució del Fiscal General de Catalunya ens diu que, a més, resulta que aquella informació era FALSA! I això és molt greu perquè vol dir que el soci va votar enganyat, condicionat per una informació que ha resultat ser mentida!!! I penso que això hauria de portar al Barcelonisme en general i a l’actual junta directiva en particular a reflexionar. Cal qüestionar-se seriosament amb quina LEGITIMITAT (no legalitat, legitimitat) es pot portar a un expresident als tribunals quan l’autorització dels socis es va obtenir després de presentar uns fets que han resultat ser falsos.

Sandro Rosell ha de preguntar-se seriosament si, a la vista de que la fiscalia ha donat la raó a Joan Laporta (i que, per tant, cada cop està més clar que la demanda de responsabilitat contra ell no tirarà endavant), ell personalment no hauria de retirar la demanda contra el seu antecessor. Ara ja no val amagar-se sota les faldilles del soci i de l’assemblea per fer veure que el president no pren les decisions importants. Ara és l’hora de què el president assumeixi el lideratge del club i solucioni d’una vegada per totes el problema que ell mateix va crear a l’assemblea del 2010.

Una de les seves promeses electorals estrella (reflectida en el seu lema “tots som el Barça”) era que portaria la unió del Barcelonisme després de les divisions suposadament creades per Joan Laporta. La realitat, però, és que des que ha arribat a la presidència, estem més dividits que mai. Si Rosell segueix pensant que unir el Barcelonisme és un valor que cal preservar, ara té una magnífica oportunitat per a demostrar-ho: reconeixent que l’assemblea del 2010 va ser un greu error i retirant la demanda contra Joan Laporta.


 

 

Read 57983 times
Rate this item
(116 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner

Search

Banner