Banner
HOMEBLOGSCoronavirus: Les Dades de la OMS són exagerades
11 March 2020

Coronavirus: Les Dades de la OMS són exagerades

Written by 

El passat dia 6 de Març la Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer públic que la taxa de mortalitat (o taxa de letalitat com es diu en cercles experts) del nou COVID-19 era del 3,4%. És a dir, de cada 100 persones que donen positiu al test de coronavirus, 3,4 s’han acabat morint de mitjana. La OMS arriba a aquest percentatge a base de dividir el número de morts pel número de pacients que han donat positiu al test de coronavirus. Si agafem les dades del dia abans de la publicació de l’OMS, el 5 de Març, al món hi havia hagut 3.387 morts i 98.424 casos confirmats. Si fem la divisió, ens surt 3,4% (el dia que escric aquesta nota, 10 de Març, al món hi ha 114.542 casos confirmats i 4.028 morts, la qual cosa també dona una taxa de mortalitat propera al 3,4%).

Aquesta taxa de mortalitat és molt alta. De fet, és catastròfica ja que és 34 vegades superior a la taxa de mortalitat de la grip normal! Això ha fet que moltes autoritats, en estat de pànic, pensessin que si la grip normal (amb una taxa de mortalitat del 0,1%) mata mig milió de persones anualment arreu del món, el COVID-19 podria acabar matant-ne uns 17 milions! Una veritable bogeria!

Jo no sóc especialista en medicina, ni en virus, ni en malalties respiratòries, ni en epidèmies. Però això no m’impedeix analitzar les estadístiques que s’han publicat. Al cap i a la fi, l’estadística que s’aplica a l’economia és la mateixa que la que s’aplica a la medicina o l’epidemiologia. Després d’analitzar les dades m’he vist impulsat a escriure aquesta nota perquè penso que la taxa de mortalitat publicada per la OMS és altament exagerada i esbiaixada. De fet, hi ha biaixos en les dues direccions. És a dir, la taxa de mortalitat real podria ser més alta o més baixa que la publicada per l’OMS(*). Però, des del meu punt de vista, el biaix més important ve del fet que no s’estan comptabilitzant la gent que està infectada però encara no ha estat detectada. M’explico.

La població total es divideix en dos grups: la infectada i la no infectada. Al gràfic adjunt la població total vindria representada pel cercle més gros (A) i la infectada per (B). Entre els infectats, al seu torn, hi ha els morts (cercle D), els infectats detectats (cercle C) i la resta, que són els infectats que no han estat diagnosticats, ja sigui perquè no tenen símptomes, o perquè al país en el que viuen no s’han prou tests per a detectar-los i han passat per grip normal.

Aquest darrer grup és la clau. Per què? Doncs perquè la taxa de mortalitat real és el número de morts (cercle D) dividit pel numero total d’infectats (cercle B). El problema és que la OMS no té dades sobre els infectats no detectats, precisament perquè no han estat encara diagnosticats! Per tant, com que no ens pot donar la taxa real, el que fa és dividir el total de morts (cercle D) pel número de detectats (cercle C) en lloc del número d’infectats total (cercle B). Però, és clar, el cercle D (número de morts) és gran en relació al cercle C (número d’infectats detectats) però és petit en relació a B (número d’infectats totals). És a dir, la taxa que ens dóna l’OMS, està inflades perquè hi ha gent que no és a les estadístiques perquè no ha estat detectada. I quanta més gent infectada i no diagnosticada hi hagi, més errònies són les estimacions de la OMS.



La pregunta és: quanta gent està infectada però encara no ha estat detectada? No ho sabem. Però, hi ha raons per pensar que n’hi ha moltes. Primera, perquè fins a dia d’avui (10 de Març de 2020), les autoritats no practiquen el test de coronavirus a tota la població sinó només a la gent d’uns grups molt petits: els que tenen símptomes greus, els que tenen un risc elevat (com els avis de més de 80 anys o malalts crònics) i els que han estat en contacte amb algú que ha donat positiu. Tots els infectats que no estiguin a aquest grup no són a les estadístiques oficials simplement perquè no se’ls ha fet cap test.

Segona, el fet que als que donen positiu se’ls confini durant setmanes o mesos fa que molta gent que es troba malament, prefereixi no dir res: a ningú li ve de gust estar hospitalitzat o estar tancat a casa sense poder sortir, treballar o rebre visites durant una temporada llarga!

Tercera, fixeu-vos que aquesta malaltia sembla que apareix en clústers: un pacient infectat diu que ha anat a un enterrament, es fan tests a familiars i amics i, de sobte, apareix tot un grup d’infectats. Fins aquell moment, tota aquesta gent no sabia que tenia el virus i han estat detectats simplement perquè eren al mateix funeral que un infectat detectat. Però, és clar, si no ho sabien, vol dir que no tenien símptomes. Això indica que hi ha molta gent que dona positiu que no té símptomes o té símptomes tan lleus que considera que no cal anar al metge!

Quarta, quan més tests es fan a un país, més baixa és la taxa de mortalitat. Els dos casos extrems són els Estats Units i Corea del Sud. El Center for Disease Control dels Estats Units (podríem dir que és el Ministeri de Sanitat del país del Trump) va rebutjar d’entrada el test aprovat per la OMS: “als americans no ens ha de dir ningú com hem de fer els tests!”, podria haver dit Trump en un dels seus atacs d’ego nacionalista. Després de fer servir els seus propis tests durant unes setmanes, i alertades per un professor de l’Hospital Presbiterià de la Universitat de Columbia, les autoritats es van adonar que el test era defectuós i no detectava el COVID-19 correctament. De seguida les autoritats americanes van passar adoptar el test internacional però, a dia 5 de març, als Estats Units només s’havien fet un total de 500 tests. La taxa de mortalitat als EEUU era del 5%!!!

A l’altra banda de l’espectre hi ha Corea del Sud. La primera cosa que van fer les autoritats coreanes va ser un programa molt generós de tests a una gran part de la població. De fet, de tots els països del món, el que més tests per habitant ha fet a dia d’avui es Corea. S’han fet un total de 140.000 tests. D’aquests, 7.478 han donat positiu i hi ha hagut un total 53 morts. Fixeu-vos que això dona una taxa del 0,7%, cinc vegades inferior al 3,4% que dóna la OMS. A banda de Corea, a dia d’avui hi ha dos països més que han examinat la seva població de manera extensiva: la Xina i Singapur. Si excloem la regió de Hubei, que és on va començar l’epidèmia i on, per tant, hi va haver una gran quantitat de morts abans que les autoritats no s’adonessin que hi havia un problema, la taxa de mortalitat a la Xina és de l’1%. A Singapur, per la seva banda, on també s’han fet testos de manera extensiva, s’han trobat 160 casos i hi ha hagut zero morts (taxa de mortalitat igual a zero).

Per tant, veiem que quants més tests per coronavirus es fan, més baixa és la taxa de mortalitat cosa que indica que hi ha molta gent infectada però no detectada. De fet, aquests números suggereixen (de manera no científica però que podria ser real) que PER CADA PERSONA DETECTADA HI PODRIA HAVER ENTRE TRES I QUATRE PERSONES INFECTADES SENSE DETECTAR!!! Abans de que tothom entri en estat de pànic per por a estar infectat sense saber-ho, deixeu-me dir que aquesta dada és molt bona: és cert que vol dir que molts de nosaltres podríem estar infectats i no ho sabem. Però també vol dir que el virus (o al menys algunes de les seves soques) no és tan greu com semblava al principi ja que fa que molta de la gent que està infectada, ni tan sols ho sàpiga!

Però és possible que fins i tot aquesta taxa de 0,7-1% també sigui exagerada! I això ho veiem en una dada sorprenent: arreu del món, la mortalitat és més alta entre els homes que entre les dones. A Corea, en canvi, això és al revés. Com pot ser? Doncs perquè, quan el virus va arribar a Corea, les informacions que venien de la Xina deien que el COVID-19 tenia una prevalença superior entre homes que entre dones. Per tant, les autoritats coreanes van decidir fer més tests a homes. A les dones només se’ls feia el test quan presentaven símptomes greus. I és clar, la proporció entre les dones mortes i les dones detectades era molt més alta que entre els homes. Això vol dir que, amb tota probabilitat, la taxa real de mortalitat de Corea acabarà estant més baixa del 0,7% que hi ha ara. La raó és que, fins i tot en el cas de Corea hi ha molta gent (en aquest cas les dones) que no està sent examinada i, per tant, hi una gran quantitat de gent infectada i “no detectada” que encara no són a les dades oficials. Quan aquesta gent sigui finalment comptabilitzada, la taxa de mortalitat oficial serà més a prop del 0,5% que del 3.4% que diu la OMS o del 5% que diuen que hi ha als Estats Units.

No! Que ningú no em mal-interpreti: no estic dient que el COVID-19 no sigui un problema greu que no ens haguem de prendre seriosament. De fet, les taxes de mortalitat reals que acabarem mostrant als llibres d’història un cop tot aquest malson s’acabi, dependran no només del virus sinó de com ens comportem els humans i, sobre tot, de com es comportin les autoritats de cada país. I quan més mesures es prenguin per evitar l’epidèmia, més petit acabarà sent el problema. És més, hi ha el risc real de que els sistemes sanitaris no puguin atendre tothom si, de sobta, hi ha una gran quantitat de gent que cau malalta a mateix temps. I això faria augmentar la mortalitat espectacularment! Cal prendre’s l’epidèmia de manera seriosa. De fet, jo mateix he adoptat per a mi i els meus fills les mesures que recomanen les autoritats mèdiques: ens rentem les mans constantment, evitem aglomeracions, a Columbia hem cancel·lat les classes presencials (i les fem online) i jo mateix he anul·lat xerrades per no haver de viatjar en avió. Però una cosa és que m’ho prengui seriosament i una altra que analitzi les dades i arribi a la conclusió de que el coronavirus no és tan letal com diu la OMS.

(*) Per exemple, al bell mig de la fase creixent de l’epidèmia, quan els números creixen ràpidament, hi ha molta gent infectada que encara no ha mort però que morirà en els propers 15 dies. En aquest sentit, la taxa de mortalitat podria ser encara més alta que la publicada per la OMS.

Read 4596 times
Rate this item
(6 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner