Tags: Books | Paradis-apocalipsi

Xavier Sala i Martín acaba de publicar Entre el paradís i l’apocalipsi, un volum de gairebé mil pàgines que explica la història i l’economia dels ordinadors i la intel·ligència artificial (IA). Tot i que el títol presenta els dos extrems del món futur que pot presentar la IA, Sala i Martín prefereix d’endinsar-nos en el coneixement de totes les possibilitats, entrar en el detall i en la història, amb l’afany de poder comprimir el coneixement necessari perquè els lectors puguin prendre decisions. No escatima exemples de com fer servir el ChatGPT, que ens poden ajudar a resoldre coses quotidianes. En certa manera, el llibre fa perdre la por i ajuda a pensar i, al mateix temps, pot fer de guia. Es nota que és escrit amb ànim de divulgador que ens vol fer la vida més fàcil sense fer-nos babaus. Ens fa revisar els tòpics, com és habitual en ell, amb informació i arguments. Tracta tots els envits de la IA i en situa en quin punt som ara.

Em fa somriure quan, tot parlant dels optimistes que imaginen que la IA serà paradisíaca, posa d’exemple que tots podem arribar a tenir les comoditats d’Isidre Fainé, amb uns quants robots treballant per a nosaltres. En la conversa també ens esplaiem sobre el món de l’educació i com ha de canviar. Fora deures i canvis en l’avaluació: són les seves consignes més potents. Por que els nens copiïn? La seva resposta és diàfana: sempre han copiat. Passa igual quan parlem de com el ChatGPT menteix, que pensa que aquestes mentides òbvies poden ajudar a tenir un sentit crític, que l’escola hauria de propiciar.

—El Barça aconseguirà el triplet?

—No ho sé, tant de bo, tenim molts més números per a guanyar. Juguem millor que tots els altres i també tenim una actitud molt més bona. De fet, no seria triplet, seria quartet, perquè ja n’han guanyat un. Potser s’inventen un altre nom. Si l’equip juga bé i guanya, tothom s’ho passa bé, tota la resta s’oblida. Si no, llavors hi ha el malestar, les crítiques a Laporta, la lliga… Tots els merders aquests són portada. Si l’equip juga, la portada és el gol.

—Abans de parlar del llibre, parlem una mica de Trump. Dieu que fracassarà…

—Segur, no hi ha cap dubte d’això. Si ens fixem en què diu, es veu que no entén que això que fa és posar imposts als americans que compren productes de fora. Qui pagarà és l’americà que comprarà un Audi alemany o l’americà que comprarà una rentadora xinesa. No paguen, els xinesos. Això són imposts que paguen als Estats Units les empreses americanes. El 50% dels components d’un cotxe que es fa a Dretoit són del Canadà i Mèxic. Si tu augmentes d’un 25% el preu d’aquests components que vénen de fora, el productor americà, la Ford, la General Motors o qui sigui, o bé apuja el preu, i ho acaba pagant el ciutadà americà, o bé no apuja el preu i, per tant, es menja els seus beneficis. Sigui com sigui, qui llepa és l’americà.

[...]

- Link to the whole article (Vilaweb)