Tenint en compte el context actual, en aquesta nova edició de l’Afers Exteriors ens vam proposar portar l’economia al prime time televisiu amb un resultat incert. Hem aconseguit superar la resta de cadenes i hem estat el programa més vist de la nit. Un dels objectius s’ha aconseguit.
L’altre objectiu consistia a poder explicar les bases de l’economia d’una manera entenedora i entretinguda. És per això que la tria va ser: Xavier Solano, Raül Romeva, Ramon Tremosa, Pedro Barceló, el professor Carles Boix i, lògicament, l’home de les americanes, Xavier Sala-i-Martín.
Blava llampant Xavier Sala-i-Martín té tanta presència als mitjans de comunicació que no teníem clar si tenia temps de fer classe a la Universitat de Colúmbia. Ho vam voler comprovar. Ens vam presentar a la universitat i vam assistir a una de les seves classes: entenedora i interessant.
Aquell dia l’americana era blava llampant, però ja sabíem que l’americana és una simple anècdota. Abans d’arribar a Colúmbia, el Xavier va ser professor a les Universitats de Yale, Harvard i Pompeu Fabra de Barcelona, i també va ser investigador associat en el Centre for European Policy Research de Londres. Va fer un màster en Finances Internacionals i es va doctorar en Economia a Harvard.
Xavier Sala-i-Martín és un dels professors i economistes més controvertits i alhora més sol·licitats pel seu vessant didàctic i entretingut quan parla de temes econòmics complexos. En les seves conferències transmet idees denses en un format fàcil d’entendre, on incorpora exemples acolorits i fins i tot l’humor.
A l’Afers Exteriors que hem dedicat a l’economia ens ha donat el seu punt de vista sobre què és l'economia.
Però què passa el 2014? Al mes de gener passat Xavier Sala-i-Martín va participar al Fòrum de Davos en representació de les universitats nord-americanes. Aleshores el “TN Vespre” va connectar amb Davos en directe i el va entrevistar. Entre moltes altres coses, Sala-i-Martín va posar en evidència el nou sistema, en què les màquines substitueixen llocs de treball. Segons ell, és evident que les màquines poden fer accions repetitives, però no poden crear ni, per tant, proposar que es reformi el sistema educatiu per ajudar els joves a ser més creatius.
