Finalment s’ha confirmat el que temíem des de fa setmanes: ni jo ni cap dels ciutadans catalans que vivim a Nova York no podrem votar. I pel que veig al Twitter, sembla que els qui viuen a la resta dels Estats Units tampoc. La incompetència (o la mala intenció) de la xarxa diplomàtica espanyola no ens permet exercir el dret fonamental i més sagrat de tota democràcia, el dret a votar. D’aquí que em senti amb el dret a explicar, en plena diada de reflexió, què hagués votat i per què.
Crec que és evident que els catalans hem de tenir dret a decidir el nostre futur i que hem d’exigir que Espanya, com el Regne Unit, ens el reconegui. Això, d’entrada, fa que en el meu procés de decisió hagués descartat totalment tots els partits que no han apostat clarament pel dret a decidir, tant si ho han fet clarament i de males maneres (PP o Ciutadans) com si ho han fet a mitges i amb un somriure (PSC-PSOE).
Havia de triar, doncs, entre la resta de partits (CIU, ERC, ICV i SI). Com? Penso que ICV és un moviment populista sobrat de demagògia. A les eleccions del 2010 vaig votar SI, però no penso que votar SI de nou sigui garantia que el procés cap a la independència seguirà. Per tant la meva decisió estava entre una ERC liderada per un Oriol Junqueras que m’ha sorprès molt positivament (després del desastre del Tripartit que la pròpia ERC va impulsar) i una CiU, liderada per l’actual president Artur Mas. I vaig decidir que votaria Artur Mas perquè crec de veritat que si Mas no té majoria absoluta, el procés cap a la independència s’aturarà.
Per què? Pensem en el dia després de les eleccions: el govern espanyol, dolgut perquè una majoria de catalans vol deixar de formar part d’Espanya, es dedicarà a escanyar Catalunya i el seu govern per tots els mitjans possibles. Ja hem vist durant la campanya que aquesta gent no té escrúpols i que són i seran capaços de fer el que faci falta per guanyar: enganyar els jubilats, mentir sobre canvis de noms o títols universitaris, fer falsos documents policials acusant el president de la Generalitat. Tot s’hi val per garantir la “unidaz de España”!
No cal ser molt llest per veure que una de les armes que empraran a partir de dilluns és la de l’asfíxia financera de la Generalitat. Si fins ara el govern central ha demostrat una gran deslleialtat envers Catalunya (a força de no pagar el que deu, a força de saltar-se a la torera l’Estatut i a força d’anar pel món tot culpant les autonomies del dèficit total espanyol, quan dues terceres parts del dèficit és del govern central), que ningú no tingui cap dubte que tot això anirà a més. Això ofegarà les finances de la Generalitat en un moment en què la Generalitat no pot demanar prestat, ja que els mercats financers li han tancat el crèdit. Per tant, la Generalitat haurà de fer retallades, mani qui mani, sigui quina sigui la composició del govern.
Això ho saben, o ho sabran el dia després de les eleccions, els dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya. El problema és que ERC ja ha dit que estarà amb el President Mas a l’hora de demanar la independència, però no a l’hora de fer retallades! Això vol dir que no voldrà formar part del govern i, per tant, Artur Mas es trobarà sol a l’hora de formar govern. I quan arribi el moment de votar els pressupostos, tots, absolutament tots els partits el deixaran sol. Sense pressupostos la Generalitat no pot governar i sense governar, el camí cap a la independència no podrà ni començar, i el procés cap a l’estat propi s’aturarà.
Votar ERC per “obligar CiU a no desviar-se” és, aquest cop, una estratègia que no funciona. Per què? Doncs perquè si CiU obté la majoria absoluta, no podrà desviar-se del mandat del poble. Si Artur Mas s’atura i intenta vendre Catalunya per 30 monedes, el poble de Catalunya li passarà per sobre. Per tant, Mas no té cap altra opció que seguir el camí de la independència i no es pot desviar per voluntat pròpia. L’únic que el pot desviar és no poder governar. L’únic que pot evitar que Mas lideri el procés cap a la independència és que no pugui quadrar pressupostos i pagar els salaris a mestres, mossos, metges i infermeres durant el període que duri el procés. I la garantia que el govern serà estable no la pot donar una ERC que s’ha presentat a les eleccions tot dient que no faria retallades. I quan ERC vegi que no hi ha altre remei que retallar perquè el govern espanyol vol ofegar Catalunya, no en voldrà ser responsable i deixarà sol a Mas perquè s’enfonsi. I, un cop més, els sobiranistes, que tindran unes dues terceres parts dels diputats al parlament de Catalunya, perdran la partida de la independència davant de la minoria espanyolista que haurà perdut les eleccions.
L’única manera d’evitar, doncs, que el procés cap a la possible independència s’aturi és que Artur Mas obtingui la majoria absoluta. És per això que havia decidit votar CiU i Artur Mas. Això és el que hagués votat si hagués pogut votar. I això és el que espero que voti el poble de Catalunya.
Nota: Aquells que penseu que no hauria de fer un escrit com aquest durant la jornada de reflexió, sisplau adreceu les vostres queixes a la junta electoral que no ha garantit que jo, i milers de ciutadans com jo, poguéssim expressar la nostra opinió mitjançant el vot i ho hàgim de fer per mitjà dels nostres blogs.
Nota 2: Aquest post és una opinió privada meva i no ha estat ni consultada ni aprovada per cap altre membre del Col·lectiu Wilson. No sé que votarà cadascun d'ells, perquè aquest no és un tema que haguem discutit entre nosaltres. Com vam dir al comunicat inicial, tots tenim la nostra visió política i les nostres preferències (com la resta de ciutadans), però les opinions polítiques queden fora del grup i del web del grup. Per això aquesta nota està publicada al meu blog privat.
Assessorament Lingüístic: This e-mail address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it
