HOMEBLOGSMesures econòmiques per l’epidèmia de Coronavirus
17 March 2020

Mesures econòmiques per l’epidèmia de Coronavirus

Written by 

 

Alguns pensaments aleatoris sobre les mesures econòmiques que caldria aplicar per a gestionar l’epidèmia de coronavirus.

 

La crisi del Coronavirus té dues etapes: Mentre HI HA virus i DESPRÉS del virus. Les mesures econòmiques que cal adoptar en cada etapa són diferents i si les mesures que calen un cop desaparegut el virus es prenen abans d’hora, poden ser contraproduents.

 

(1) Mentre hi ha virus. Durant aquesta etapa la política economia ha de tenir dos objectius fonamentals.

 

a. Mesures econòmiques que ajudin a que desaparegui l’epidèmia i minimitzar el cost en termes de vides humanes: mentre la gent estigui malalta, no pot funcionar l’economia. No hi ha empreses. No hi ha lloc de treball. No hi ha ingressos. Per tant cal fer coses excepcionals per aconseguir que desaparegui l’epidèmia.

 

Entre aquestes mesures hi podria haver

 

i. Subministre de material mèdic com ara són aparells respiratoris, productes desinfectants, màscares. Si cal, forçar a empreses a que modifiquin una mica la seva producció per a que produeixen els béns o serveis necessaris en aquest moment (per exemple, habilitar hotels com a hospitals de campanya.) Sí! Som a una ‘economia de guerra’ i de la mateixa manera que durant les guerres s’expropien empreses privades per a que produeixen aparells militars, durant aquesta ‘guerra’ s’hauran d’expropiar equipaments per a lluitar contra el virus, etc

 

ii. Incentius a que la gent es renti les mans constantment: eliminar o reduir al mínim el cost de l’aigua (forçar les empreses subministradores a proveir agua a preu de cost, eliminar tots els impostos i sobre costos que es queda l’administració, etc). També s’haurien de subsidiar les compres de sabó, garantir el subministrament de gels desinfectants per les mans)

 

iii. Incentius per a que la gent es quedi a casa: per exemple, eliminar la factura de l’electricitat mentre duri el confinament, potenciar l’ús de les compres online (si es mantenen les precaucions, les compres online requereixen menys contacte que anar als supermercats a buscar menjar; per a això es podrien subsidiar els costos de distribució i augmentar el sou dels treballadors que s’arrisquen per a distribuir productes alimentaris). En aquest sentit s’han d’aturar TOTS els desnonaments de manera immediata.

 

b. Que la destrucció econòmica, social i anímica sigui el més petita possible. Cal tenir en compte que, un cop el virus desaparegui, caldrà tenir una economia on la gent es pugui seguir guanyant la vida. Cal que hi hagi empreses, llocs de treball, cadenes de producció i distribució que portin els productes d’un lloc a un altre, botigues, mercats i supermercats, etc.

 

En aquest apartat, les mesures que hi podria haver inclourien

 

i. Posposar el pagament de totes les hipoteques mentre duri l’epidèmia. Posposar vol dir que els usuaris no pagarien res durant, diguem, dos mesos i que automàticament totes les hipoteques s’allarguen dos mesos per darrera (és a dir, se seguiran pagant el mateix número de mensualitats, però no es pagaran durant la crisi sanitària). Els reguladors financers hauran d'eliminar (temporal) les restriccions de capital que ara tenen els bancs per evitar que els bancs, que de sobte deixaran d'ingressar hipoteques, facin fallida per culpa de la regulació.

 

ii. Les factures de l’electricitat, aigua i gas tampoc no es pagaran durant la crisi. Si no es pot fer això, com a mínim s’hauria de garantir que aquests serveis se subministren a preu de cost (sense sobrecàrregues impositives i sense beneficis empresarials). A d’altres països (com França) això s’ha fet ràpidament perquè les subministradores són públiques. A Espanya es podria fer tot eliminant les càrregues impositives que posa l’estat i utilitzant el decret d’Alarma que dona poder a l’estat per expropiar recursos privats de manera temporal.

 

iii. Deixar de cobrar TOTS els impostos (municipals, autonòmics i estatals), totes les  bestretes i TOTES les quotes de seguretat social mentre duri l’emergència. Amb això s’intenta no ofegar les petites empreses que han estat obligades a tancar i que no podran ingressar res durant un parell de mesos. Necessitarem aquestes empreses un cop el virus hagi desaparegut.

 

iv. Seguir pagant els salaris de la gent que no pot treballar perquè està confinada en bé de tots.  Buscar un acord IMMEDIAT entre empreses, treballadors i govern per “dividir els costos” de manera més o menys equitativa. A Dinamarca s’ha arribat a un acord d’aquest tipus en el que l’estat paga el 75% dels salaris, les empreses el 25% i els treballadors utilitzen 5 dies de vacances. Les empreses es comprometen a NO ACOMIADAR NINGÚ. És a dir, es comprometen a que, un cop acabada l’epidèmia, tornaran a contractar totes les persones que tenien abans de la crisi.

 

v. Utilitzar el Banc Central Europeu per a que doni línies de crèdit d’emergència als bancs per a que aquests els canalitzin a les Petites i Mitjanes Empreses. Cal que ni una sola PIME tanqui per problemes de liquiditat. Totes les PIMES que eren solvents abans de la crisi ho haurien de seguir sent després i no pot ser que tanquin per no tenir prou liquiditat durant unes setmanes.

 

(2) Un cop el virus ha desaparegut. Quan arribem a aquesta segona etapa (i els experts ens dient que serà a principis d’estiu), caldran mesures per a què l’economia recuperi el seu nivell. És a dir, per a que la gent (treballadors, autònoms i empresaris) tornin a tenir els ingressos que tenia abans del Coronavirus i que les empreses recuperin el ritme de producció, subministrament i distribució.

 

a. És en aquest moments, i no abans, que les autoritats hauran de pensar en estímuls fiscals i monetaris. És en aquest moment que caldrà induir a la gent tornar als restaurants, a les botigues, i als mercats i supermercats.

 

i. Amb aquest objectiu, aleshores serà el moment de reduir tipus d’interès, donar estímuls fiscals (per exemple, baixar l’IVA temporalment per a que la gent, que estarà esporuguida per tot el què ha passat, surti de casa i torni a fer funcionar l’economia).

 

ii. Els bancs centrals (com la el Banc Central dels Estats Units, la FED) han baixat els tipus d’interès en mig de la crisi per incentivar el consum i això ha estat un fracàs: en aquests moments la gent no ha deixat de consumir perquè els interessos són massa elevats. La gent no està consumint per por al virus i perquè les autoritats l’ha confinat a casa. I reduir els tipus d’interès ara no canviarà res d’això. La FED, doncs, ha malbaratat tota la pólvora que tenia guardada per haver pres mesures fora de temps!

 

iii. Als Estats Units, el President Trump diu que aprovarà una rebaixa impositiva generalitzada de manera immediata per induir l’augment del consum. ERROR! No és el moment. Ara som a la fase en que cal assegurar que s’acaba amb el virus amb els menors danys possibles. La fase d’estímuls fiscals ja vindrà més endavant.

 

Si l’estat adopta totes aquestes mesures, haurà de gastar uns diners que, ara mateix, no té. Com ho farà?

 

(1) Els que em seguiu a la premsa sabreu que porto anys dient que, en èpoques de bonança (o de creixement econòmic) els estats han d’estalviar diners i fer calaix per a poder gastar en moments de crisi. Ara, amb la crisi del CORONAVIRUS veiem per què això era una recomanació adequada: l’estat espanyol va sortir de la crisi el 2014. Porta sis anys de relativa bonança i no només no ha reduït el deute sinó que l’ha anat augmentant d’una manera irracionalment imprudent. Ara, tots en podem pagar les conseqüències.

 

(2) Pel que fa a la Generalitat, tots sabeu que l’estat espanyol porta anys retallant competències i capacitat financera. A més, la primera mesura que el govern de Madrid va prendre per adreçar la crisi va ser eliminar les competències de les autonomies i auto-proclamar-se gestor únic. Seria bo que la Generalitat participés d’aquestes mesures que proposo, però molt em temo que no podrà fer gaire res.

 

(3) Tot això vol dir que l’estat espanyol haurà d’adreçar tota aquesta monumental despesa amb crèdits.

 

a. La UE ja ha dit que elimina temporalment les restriccions de dèficit que imposa als estats membres en períodes normals. Per tant, des del punt de vista legal, es podrà fer.

 

b. El Banc Central Europeu haurà d’habilitat línies de crèdit especials per als estats membres. És a dir, haurà d’imprimir diners i comprar deute pública dels estats. Els estats hauran d’agafar aquests diners i utilitzar-los per a finançar les mesures que he explicat abans.

 

c. Els crèdits del BCE no seran menors. La factura serà grossa. Estem parlant de centenars de milers de milions d’euros.

 

d. Hi haurà falcons (que vindran d’Alemanya, Finlàndia i dels economistes del PP espanyols) que ens diran que això és una bogeria perquè si s’imprimeixen diners es causarà inflació. En resposta a això, val dir que entre 2014 i 2019 el BCE va mantenir el programa de “quantitive easing” (imprimir diners per comprar deute, principalment deute públic però també deute hipotecària) per un total de 2,6 bilions (2,6 milions de milions) d’euros: equivalent a imprimir 1,3 milions d’euros CADA MINUT o 7,600 euros PER PERSONA. La inflació no es va disparar i no ha estat mai un problema durant aquest període. La por a la inflació, doncs, no ha de ser un impediment.

 

e. També hi haurà gent que tingui por de que el finançament del BCE pot causar  una depreciació de l’euro respecte del dòlar. Però abans d’ahir, la FED ja va anunciar un pla per imprimir 700.000 milions de dòlars i comprar deute (500K de deute públic i 200K de deute hipotecari). Si s’imprimeixen dòlars i euros a l’hora, el tipus de canvi no té per què canviar massa.

 

(4) Dues consideracions finals.

 

a. Hi haurà molta gent (liberal) que em criticarà per proposar la intervenció de l’estat. També sortiran els paleomarxistes dient que "de sobte els liberals han vist la llum". Tots ells haurien de saber que ja des del segle XIX, els economistes liberals han estat d’acord en que l’ESTAT HA D’INTERVENIR EN MOMENTS COM AQUEST EN QUE HI HA EPIDÈMIES. Altres moments són la guerra o desastres naturals (terratrèmols, huracans, inundacions, incendis, etc). No hi ha cap economista liberal amb dos dits de front que digui que la gent ha de demanar crèdits privats per sortir de la situació en un moment en que la gent ni tan sols pot sortir de casa per anar al banc. TOT AIXÒ NO VOL DIR que totes aquestes intervencions de l'estat siguin desitjables en èpoques normals.

 

b. Finalment, malgrat que la majoria d’experts (metges i epidemiòlegs) han fallat estrepitosament en les prediccions de la magnitud de l’epidèmia i del què ens venia a sobre (recordeu que el MWC es va cancel·lar perquè les empreses van deixar de venir i no perquè els experts recomanessin el tancament; de fet recomanaven el contrari!), SEMBLA SER que hi ha consens en que el COVID-19 és estacional i que, per tant, a l’estiu desapareixerà fins l’any que ve. És a dir, afortunadament som en mig d’una crisi que sabem quan s’acabarà (a diferència de la del 2008-2014 que no sabíem que es podia eternitzar). Ànims a tots. Ens venen dos mesos durs però, si fem les coses bé (també des del punt de vista econòmic), només seran dos mesos!

 

 

Read 6061 times
Rate this item
(23 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner

Search

Banner