Banner
HOMEBLOGSMentides Polítiques / Mentiras Políticas
15 January 2012

Mentides Polítiques / Mentiras Políticas

Written by 


La consecució de la seva tercera pilota d'or ha fet que el tovalló en el qual Lionel Messi va firmar el seu primer contracte amb el Barça passés a ser un document desitjat. I això m'ha recordat un altre famós tovalló de paper, un tovalló que, encara que sol és famós entre economistes, és rellevant per avaluar la política fiscal del Partit Popular.

La majoria d'analistes (sobretot els d'esquerres) pensen que un augment d’impostos sempre comporta un augment de la recaptació fiscal per part de l'estat. Al 1974, l'economista Arthur Laffer es va preguntar si això era cert. Pensant en l'IRPF, Laffer es va preguntar: què passaria si els impostos fossin del 100%? Quantes hores decidiríem treballar si el govern es quedés el 100% dels nostres ingressos? La resposta és que... cap! Per a què treballar si, una vegada pagats els impostos, no ens queda res? Fixin-se, doncs, que si els impostos fossin del 100%, els ingressos de la gent serien zero i, per tant, el govern recaptaria el 100% de zero. És a dir, zero! El govern no recaptaria res.

I és que la recaptació fiscal és el producte del tipus impositiu (és a dir, el percentatge de la renda que es queda l'estat) multiplicat per la renda dels contribuents. El problema és que la renda o ingrés dels ciutadans depèn dels impostos que paguen: quant més es quedi l'estat, menys incentius té un a treballar o invertir. Per exemple, si els impostos són massa elevats els metges poden decidir no agafar els dos o tres últims pacients, els advocats poden decidir no agafar els dos o tres últims casos o les famílies poden decidir que no paga la pena que el marit o l’esposa treballi si li acaben traient el 90% del sou.

Això vol dir que hi ha d'haver un punt a partir del qual, els augments impositius redueixen tant els incentius a treballar i a invertir que no comporten augments sinó disminucions de recaptació. Aquí és on Laffer, va treure un tovalló de paper i va dibuixar una corba en forma de campana que relacionava els tipus impositius amb la recaptació fiscal. Si els impostos són zero, clarament el govern recaptarà zero. Si els impostos són del 100%, la recaptació també serà zero perquè ningú no treballarà. I si els tipus són entre 0 i 100, la recaptació dibuixarà una corba en forma de muntaña que, començant en zero, primer puja, després arriba al cim i després baixa una altra vegada fins a zero. Els seus amics, impressionats, van exclamar: quina magnífica corba, Laffer! D'allà va néixer el nom: la "Corba de Laffer".

Per als països quetenen impostos inferiors al màxim, un augment de tipus comporta més ingressos per a l'estat, però per als països que ja s'han passat del màxim, un augment d'impostos comporta menys recaptació. És com si estiguéssim conduint un cotxe per la muntanya: si estem abans d'arribar al cim i volem pujar, hem d'anar cap endavant (hem d'apujar impostos), però si ja hem passat el cim i continuem endavant, ens n'anem per a baix. Si volem pujar, hem de retrocedir (o baixar impostos).

La pregunta clau per a Espanya és: els impostos actuals, són tan alts que han sobrepassat el cim? La veritat és que jo no ho sé: no he vist cap estudi economètric seriós que demostri que el sistema impositiu espanyol és abans o després del "cim de Laffer". El que sí que sé és el que deia l'ideari oficial del PP d'abans de les eleccions (http://www.pp.es/nuestras-ideas/economia_51.html). El punt número 5 de la secció d'economia (segurament escrit per Cristobal Montoro, un bon economista, tot sigui dit de passada) explica com una reducció dels impostos fa que la gent tingui més ganes de treballar i invertir, cosa que no genera una reducció de la recaptació sinó tot el contrari. És a dir, abans de l'eleccions el PP creia que els impostos a Espanya eren massa alts i que, per reduir el dèficit, el que s'havia de fer no era pujar impostos sinó baixar-los.

Esclar que després va aparèixer Soraya Sáenz de Santamaría i ens va anunciar (quina sorpresa!) que "el dèficit era molt superior a l'esperat" per la qual cosa el PP es veia obligat (obligat!) a apujar impostos. Com? Si ens creiem el que deia el PP abans de les eleccions, un dèficit major de l'esperat requeriria una recaptació superior a la planificada i, ja que el PP pensava que Espanya es trobava a l'altre costat del cim de Laffer, això requeria no un augment sinó... una disminució encara major dels impostos!

O dit d'una altra manera, una vegada arribat a la Moncloa, Rajoy "no va descobrir" que el dèficit era superior a l'esperat. El que va descobrir és la teoria del PP que prové dels anys d'Aznar i que consisteix a dir que Espanya es troba a l'altre costat del cim de Laffer era una teoria equivocada!

La pregunta és: i com va descobrir això en Rajoy? Jo no he vist cap estudi economètric seriós que porti a canviar d'opinió. Si és així, per què ha apujat els impostos si la seva pròpia teoria diu que això agreujarà tant la crisi que provocarà una reducció de la recaptació i un empitjorament del dèficit espanyol?

Se m'ocorren tres respostes. Una, el PP va mentir durant la campanya electoral: no era veritat que Espanya ja hagi passat el cim de Laffer però no ho van dir per a no espantar als seus votants rics. Dos, el PP ha pujat l'IRPF perquè Arenas no quedi malament de cara a les eleccions andaluses, destrossant de passada l'economia espanyola a canvi d'una mica addicional de poder. Tres, qui mana a Espanya no és el PP sinó la Sergent Merkel. Sigui quina sigui l'explicació, el que queda clar és que el PP ha confirmat el que el PSOE va demostrar durant anys: a Espanya les promeses electorals no serveixen de res i les campanyes són una farsa que no serveix per informar sinó per propagar muntanyes de mentides polítiques.


==================

La consecución de su tercer balón de oro ha hecho que la servilleta en la que Lionel Messi firmó su primer contrato con el Barça pasara a ser un documento deseado. Y eso me ha recordado otra famosa servilleta de papel que, aunque solo es famosa entre economistas, es relevante para evaluar la política fiscal del Partido Popular.

La mayoría de analistas (sobre todo los de izquierdas) piensan que un aumento de impuestos siempre conlleva un aumento de la recaudación fiscal por parte del estado. En 1974, el economista Arthur Laffer se preguntó si eso era cierto. Pensando en el IRPF, Laffer se preguntó: ¿qué pasaría si los impuestos fueran del 100%? ¿Cuántas horas decidiríamos trabajar si el gobierno se quedase el 100% de nuestros ingresos? La respuesta es que... ¡ninguna! ¿Para qué trabajar si, una vez pagados los impuestos, uno acaba cobrando cero? Fíjense, pues, que si los impuestos fueran del 100%, los ingresos de la gente serían cero por lo que la recaudación fiscal sería el 100% de cero. Es decir, ¡cero! El gobierno no recaudaría nada.

Y es que la recaudación fiscal es el producto del tipo impositivo (es decir, el porcentaje de la renta que se queda el estado) multiplicado por la renta de los contribuyentes. El problema es que la renta o ingresos de los ciudadanos depende de los impuestos que pagan: cuanto más se quede el estado, menos incentivos tiene uno a trabajar o invertir. Por ejemplo, si los impuestos son demasiado elevados los médicos pueden decidir no coger a los dos o tres últimos pacientes, los abogados pueden decidir no coger los dos o tres últimos casos y las familias pueden decidir que no vale la pena que el marido o la mujer trabajen si les acaban quitando el 90% del salario.

Eso quiere decir que debe haber un punto a partir del cual, los aumentos impositivos reducen tanto los incentivos a trabajar y a invertir que no conllevan aumentos sino disminuciones de recaudación. Aquí es donde Laffer, sacó una servilleta de papel y dibujó una curva en forma de campana que relacionaba los tipos impositivos con la recaudación fiscal. Si el tipo es cero, la recaudación es cero, si el tipo es 100%, la recaudación también es cero y si los tipos son entre 0 y 100, la recaudación dibuja una curva en forma de montaña que, empezando en cero, primero sube, después llega a la cima y después baja otra vez hasta cero. Sus amigos, impresionados, exclamaron ¡Qué magnífica curva, Laffer! De ahí nació el nombre: la “Curva de Laffer”.

Para los países que están con impuestos inferiores al máximo, un aumento de tipos conlleva más ingresos para el estado, pero para los países que ya se han pasado del máximo, un aumento de impuestos conlleva menos recaudación. Es como si estuviéramos conduciendo un coche por la montaña de la recaudación fiscal: si estamos antes de llegar a la cima y queremos subir, debemos ir hacia adelante (debemos subir impuestos), pero si ya hemos pasado la cima y seguimos adelante, nos vamos para abajo. Si queremos subir, debemos retroceder (o bajar impuestos).

La pregunta clave para España es: ¿los impuestos actuales, son tan altos que han sobrepasado la cima? La verdad es que yo no lo sé: no he visto ningún estudio econométrico serio que demuestre que el sistema impositivo español está antes o después de la “cima de Laffer”. Lo que sí sé es lo que decía el ideario oficial del PP de antes de las elecciones (http://www.pp.es/nuestras-ideas/economia_51.html). El punto número 5 de la sección de economía (seguramente escrito por Cristobal Montoro, un buen economista, todo sea dicho de paso) explica cómo una reducción de los impuestos no significa una reducción de la recaudación sino todo lo contrario. Es decir, antes de la elecciones el PP creía que los impuestos en España eran demasiado altos y que, para reducir el déficit, lo que se tenía que hacer no era subir impuestos sino bajarlos.

Claro que luego apareció Soraya Sáenz de Santamaría y nos anunció (¡qué sorpresa!) que “el déficit era muy superior al esperado” por lo que el PP se veía obligado (¡obligado!) a subir impuestos. ¿Cómo? Si nos creemos lo que decía el PP antes de las elecciones, un déficit mayor de lo esperado requeriría una recaudación superior a la planificada y, dado que el PP pensaba que España se encontraba al otro lado de la cima de Laffer, eso requería no un aumento sino... ¡una disminución todavía mayor de los impuestos!

Dicho de otro modo, una vez llegado a la Moncloa, Rajoy no “descubrió” que el déficit era superior al esperado. Lo que descubrió es la teoría del PP que proviene de los años de Aznar y que consiste en decir que España se encuentra al otro lado de la cima de Laffer era una teoría equivocada.

La pregunta es: ¿y cómo descubrió eso Rajoy? Yo no he visto ningún estudio econométrico serio que lleve a cambiar de opinión. Entonces, ¿por qué ha subido los impuestos si eso va a agravar tanto la crisis que va a provocar una reducción de la recaudación y un empeoramiento del déficit español?

Se me ocurren tres respuestas. Una, el PP mintió durante la campaña electoral: no es verdad que España ya haya pasado la cima de Laffer. Dos, el PP ha subido el IRPF para que Arenas no quede mal de cara a las elecciones andaluzas, destrozando de paso la economía española a cambio de una pizca adicional de poder. Tres, quien manda en España no es el PP sino la Sargento Merkel. Sea cual sea la explicación, lo que queda claro es que el PP ha confirmado lo que el PSOE demostró durante años: en España las promesas electorales no sirven de nada y las campañas son una farsa que no sirve para informar sino para propagar montañas de mentiras políticas.

Read 40970 times
Rate this item
(9 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner