(4)    Es bo el pla Bush per a sortir de la Crisi? Aconseguira els resultats desitjats?

En poques paraules, el pla Bush consisteix a crear una institució pública, dotada de 700.000 milions de dòlars per a que compri tots els actius que tenen hipoteques com a garantia i que, com que les hipoteques no es cobraran, tenen un “valor de mercat ben baix” (la clau aquí és “ben baix”). D’aquesta manera, esperen recapitalitzar els bancs (els bancs rebrien els diners del govern) i “netejarien” els balanços dels bancs dels “forats” que tenen (un “forat” és un actiu que figura que valia molt però que quan el vas a vendre te un preu “ben baix”).
Una pregunta que ens hem de fer és: al món hi ha trilions de dòlars que busquen ser invertits. Des de “hedge funds” fins a “sovereign wealth funds” (fons creats pels governs dels països productors de petroli i dels governs de Xina i Singapur per a ser invertits en altres sectors a l’estranger). Si hi ha tants diners per invertir, per què no compren quests actius dels bancs que tenen un “valor de mercat ben baix”? Si són a preu de saldo, seria un gran negoci, no? Es a dir, per què no es fa una recapitalització “privada” dels bancs?
Resposta: no els compren perquè els bancs es neguen a vendre a preu de saldo. És a dir, no accepten que el valor de mercat sigui “ben baix” que fan els potencials compradors. I com que no es posen d’acord, no hi ha venda.
Doncs, donat que els bancs es neguen a acceptar les ofertes privades fetes a un preu “baix” pels seus actius tòxics, què fa pensar a Hank Paulson que acceptaran el “preu de mercat” del que parla la seva proposta? La resposta: no ho acceptaran! Es a dir, el govern (és a dir, el contribuent) haurà de pagar un preu PER SOBRE DE MERCAT. Dit d’una altra manera, els impostos dels contribuents seran una mena de subsidi per als financers de Wall Street. Això no només és injust (la gent pobra subsidiant a la gent rica) sinó que genera una inestabilitat macroeconòmica perillosa ja que, a curt termini, aquests 700.000 milions de dòlars vindran en forma de deute (el govern no té els diners a curt termini i per tant haurà de demanar prestat) cosa que posarà pressió a l’alça dels tipus d’interès mundial (d’entrada avui l’euribor ja ha batut el rècord de la història, amb el perjudici que això causa a totes les famílies del món que tenen hipoteques).
Però això no és tot. Encara hi ha el problema del l’atzar moral. Que no és un problema d’ara però que és un problema de futur. De la mateixa manera que per sortir de la crisi del 2001 es van assentar les bases de la bombolla que ha desembocat en la crisi financera actual, la intervenció pública massiva d’ara, proporciona calma als mercats (que com he dit al punt 1, han de ser ignorats) i esperança i fins i tot pot evitar una profunda recessió,... però pot estar assentant les bases per a la futura crisi: està dient als inversors que, en darrera instància, sempre estarà el papa estat per salvar el cul dels que s’arrisquen massa. És a dir, el pla de Bush, a més de ser car i crear inestabilitat macroeconòmica, sinó que pot estar sembrant les llavors de la propera crisi econòmica.