Finalment s’ha sabut la veritat: la junta de Sandro Rosell ha tornat a enganyar la gent del Barça. Aquest cop en el tema dels terrenys de Viladecans. Tots aquells que pensin que el tema és pesat, sisplau deixeu de llegir aquest article. La resta, permeteu-me que m’expliqui perquè, per a mi, és un tema MOLT important. Al cap i a la fi, Sandro Rosell ha portat als tribunals la junta de Laporta (i per tant, a mi) per haver comprat uns terrenys que segons ells no valien res (o valien ben poc) però que, ara resulta, són els que s’estan oferint al senyor Sheldon Adelson per a què faci l’Eurovegas. Els terrenys que no valien res, doncs, poden servir per atraure la inversió turística més gran que mai no s’ha fet a Catalunya! M’explico.

Durant la presidència de Joan Laporta, el Barça va comprar uns terrenys a Viladecans per fer-hi un gran centre lúdic per a socis. La idea era que els socis poguessin tenir unes instal·lacions amb camps de futbol, futbol sala, pàdel, tennis, piscina d’ones artificials per fer surf, platja, activitats aquàtiques, restaurants i d’altres activitats lúdic-esportives. A la mateixa zona hi havia d’anar la seu de la Fundació així com també un centre de medicina esportiva de referència mundial i un estadi de futbol convertible per fer concerts que permetessin ingressos addicionals al club.

A l'assemblea de compromissaris de 2011, en Sandro Rosell es va enfotre de Laporta per haver endegat aquest projecte perquè, segons ell, en aquells terrenys no es podia fer cap mena de centre lúdic, ni cap restaurant, ni cap camp de futbol, ni res de res. La raó era que, MALGRAT QUE EL PROJECTE JA ESTAVA APROVAT PER AENA I PER L’AJUNTAMENT DE VILADECANS, encara faltava l’aprovació de la Generalitat i, segons Rosell, aquesta aprovació no arribaria mai! En conseqüència, la nova junta va decidir unilateralment reduir-ne el valor comptable en 5,7 milions d'euros i apuntar-li les pèrdues a l'anterior directiva a la que després va portar als tribunals per haver perdut aquests diners i gestionar malament el patrimoni del Barça. I, utilitzant la frase que va a passar a ser la més cèlebre de l'assemblea, va dir que "aquells terrenys no serveixen ni per plantar-hi carxofes".

L’exageració de Rosell va quedar en evidència el passat mes de Febrer, gràcies a Sheldon Adelson, el propietari dels casinos Sands. Com tothom sap, Adelson està considerant posar el seu Eurovegas a Catalunya i en aquest sentit va venir a Barcelona el Febrer per reunir-se amb les autoritats catalanes que li van oferir uns terrenys on construir tots els seus casinos i hotels. Endevineu de quins terrenys es tractava? Doncs sí! Eren els terrenys que el Barça de Laporta va comprar ara fa uns anys a Viladecans, eren els terrenys en què figurava que la Generalitat mai no permetria construir cap mena de centre lúdic (per no parlar de mega casinos), eren els terrenys que no servien ni per plantar carxofes!

El dia 22 de Febrer jo vaig penjar un post en aquest blog on explicava tot això. Poques hores després va sortir el portaveu de la junta, en Toni Freixa, per portar-me la contrària. En una roda de premsa feta l’endemà del meu post, va dir que els terrenys que la Generalitat havia ofert a Adelson NO EREN ELS DE LAPORTA SINÓ uns que havia comprat Agustí Montal a l’altra banda de l’autovia. No fos cas que algú pensés que Laporta podia haver fet alguna cosa ben feta!!!

“Curiosament” els mitjans de comunicació no es van preguntar com era que, abans que el propi Adelson sabés res sobre l’emplaçament final d’Eurovegas, FREIXA JA SABIA que els terrenys involucrats no eren els de Laporta sinó els de Montal! El fet és que, sorprenentment, es van empassar acríticament l’explicació de Freixa i aquí es va acabar la història... durant unes setmanes.

I és que la dita de que s’enganxa abans un mentider que un coix és ben certa. Sense necessitat de fer res, la veritat ha acabat sortint quan el conseller Recoder va anar la setmana passada a Las Vegas i es va fer públic el mapa dels terrenys que la Generalitat està oferint a Adelson. Aquí reprodueixo el mapa que La Vanguardia mostrava a la pàgina 38 de l’edició del dia 1 d’Abril de 2012.

Per a que tothom ho tingui clar, els terrenys de Viladecans que estan entre l’autovia C-31 i la platja són els terrenys que va comprar el Barça a l’època Laporta. Els que estan a l’altre costat de l’autovia són els que van comprar a l’època Montal. Per tant, el mapa fet públic per La Vanguardia demostra que els terrenys comprats per Laporta estan entre els que s’ofereixen a Adelson i, per tant, que quan Toni Freixa va dir el contrari, estava faltant a la veritat.

Si ara el senyor Freixa em vol replicar, com té per costum, hauria de fer-ho  amb documents. Ja n’hi ha prou d’inventar-se coses per sortir del pas. Més que res perquè les mentides per sortir del pas només et permeten això... doncs sortir del pas, però a la llarga (o en aquest cas, a la curta) acaben sent descobertes. De fet, estaria bé que algun periodista contrastés la informació que dono aquí. És molt senzill, només cal anar a l'Ajuntament de Viladecans i demanar els plànols dels terrenys propietat del Barça i les dates d'adquisició. Aquesta és una informació pública. Qui ho faci, veurà si qui diu la veritat és la junta de Sandro Rosell o si, en canvi, dic la veritat jo.

Amb aquest escrit no pretenc dir que la Junta de Laporta ja sabia que vindria Adelson a fer un Eurovegas als terrenys del Barça, perquè no ho sabia. Tampoc pretenc dir que jo ja sé que l'Eurovegas es farà a Catalunya (més aviat penso que es farà a Madrid) i si es a Catalunya, que es farà a Viladecans i si es fa a Viladecans a quins terrenys es farà. De fet, ni tant sols tinc ni idea de si s'en farà mai cap d’Eurovegas, a Madrid o a Catalunya. Però això és igual. Aquest no és l’argument. L’argument és que, a aquestes alçades, ningú no pot dubtar de que la Generalitat de Catalunya està disposada a requalificar els terrenys de Viladecans que el Barça va comprar durant l’època Laporta. Per tant, qui va dir davant l’assemblea de compromissaris que aquests terrenys no servien ni per plantar carxofes perquè la Generalitat mai no permetria edificar-hi res i qui va utilitzar aquest argument per apuntar pèrdues de valor al patrimoni deixat per la junta de Laporta, estava distorsionant la veritat.

El fet que la pròpia Generalitat hagi desemmascarat la mentida de Toni Freixa és preocupant per a Freixa... però és encara més preocupant per al Barça ja que aquesta és només la darrera mostra d’una tendència que ja comença a ser preocupant: la junta de Rosell, després d’omplir-se la boca dels “valors del Barça”, utilitza l’enganyifa amb una freqüència alarmant. Em sap greu donar-los-hi la mala notícia però crec que ho he de fer. President Rosell i membres de la junta: la mentida sistemàtica no forma part dels valors del nostre club.

P.S. A tots aquells que, previsiblement, em criticareu tot dient que "el barcelonisme ha d'estar unit per lluitar per les competicions", sisplau, estalvieu-vos la lliçoneta. La fortalesa mental dels nostres jugadors ha quedat demostrada amb els atacs constants rebuts des de Madrid i no es veurà ara escardada per aquest missatge que simplement revel.la el que tothom sap: la junta de Sandro ha enganyat sistemàticament als socis. I si no voleu que es parli d'aquestes coses, sisplau envieu-li els missatges a qui menteix i no pas a qui es defensa de les mentides. Qui divideix el Barcelonisme és qui falta a la veritat i difama i no pas qui es defensa i explica la veritat. Jo mai no he criticat ni criticaré a la junta directiva en qüestions que no tenen res a veure amb mi. Ara bé, sempre m'he defensat de les falses acusacions de Rosell, Faus, Freixa i l'empresa KPMG. És el meu dret. És la meva obligació. I, per tant, així ho seguiré fent.